El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha absolt amb un vot contrari els membres independentistes de la Mesa del Parlament de Roger Torrent, entre els quals hi ha l'actual alcaldessa i alcaldable de Sant Vicenç Adriana Delgado. La fiscalia demanava 20 mesos d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per a Torrent, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós, i 16 mesos i 24.000 euros per a Delgado per desobeir el Tribunal Constitucional i seguir tramitant propostes de resolució sobre l’autodeterminació i contra la monarquia la tardor del 2019.
Costa, que s’autodefensa en el procés, va abandonar el judici en els primers moments com a forma de protesta perquè no reconeix la legitimitat del tribunal, al qual acusa d’actuar irregularment en el procediment. L'acord s'ha pres per majoria, amb un vot particular contrari.
Segons la sentència, els membres de la Mesa del Parlament que van ser jutjats els passats dies 5, 6 i 7 d’octubre no van cometre un delicte desobediència per manca de mandat clar i específic a les providències del Tribunal Constitucional dels dies 10 i 16 d’octubre de 2019. La majoria del tribunal de la Sala Civil i Penal considera que aquelles providències permetien més d’una interpretació. En les providències, diu textualment la sentència, “falta un clar i específic mandat, essent possible més d’una interpretació derivada de les mateixes sentències del tribunal objecte d’incidents d’execució, per la qual cosa faltaria la tipicitat objectiva”.
I, d’altra banda, la majoria de magistrats creuen que no hi va haver dol, que no ha quedat acreditat que els acusats tinguessin coneixement i volguessin desobeir els mandats del Tribunal Constitucional. De fet, entenen que els quatre acusats van seguir les indicacions del secretari general del Parlament i del Lletrat Major, càrrecs que no són polítics, i constaten que les propostes de resolució que van ser tramitades volien parlar de l’autodeterminació com a “mera proclama política, de futur, però sense intenció de materialitzar-la”.
El vot particular, en canvi, considera que els acusats són responsables criminalment d’un delicte de desobediència. Entén que van ser advertits de la seva obligació d’abstenir-se de realitzar qualsevol actuació tendent a donar compliment als incisos impugnats de la Resolució 534/XII del Parlament, així com el seu deure de paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material, que directa o indirectament suposés ignorar les providències del TC.
Al seu parer, la conducta dels acusats, en la seva condició de membres de la Mesa i funcionaris públics, “pot qualificar-se, sense gènere de dubtes, de manifestament contumaç, obstinada, recalcitrant i persistent, i per suposat contrària” a les resolucions del TC. També opina que aquestes “de cap manera pot acceptar-se que siguin qualificades de vagues o imprecises”.
El vot particular considera provada la desobediència i entén que correspondrien penes de multa de entre cinc i 10 mesos, i d’inhabilitació d’entre un any i quatre mesos i un any i vuit mesos.
El tribunal està format pels magistrats Carles Mir, Francisco Segura i Marta Pesqueira (signant del vot particular).
Torrent i Delgado ho celebren
L'exsecretària de la Mesa Adriana Delgado ha celebrat l'absolució tot reivindicant que aquest òrgan del parlament no hauria de treballar sota el "risc d'acabar als jutjats". Per la seva banda, l'expresident del Parlament i conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, ha assegurat que l'absolució perquè "protegeix la llibertat d'expressió" i estableix un "precedent" positiu per a la Mesa. "
El Parlament ho aplaudeix i Aragonès diu que "parlar d'autodeterminació no és delicte"
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, s'ha sumat a "l'alegria" dels membres del Parlament per l'absolució. Durant la sessió de control al Govern, aquest dimecres al matí, Aragonès ha constatat que "parlar d'autodeterminació i monarquia no és delicte", i que "tampoc ho va ser l'1-O". El president, en resposta a una pregunta del PPC, ha afegit que està "convençut" que també "es guanyarà la batalla" judicial contra l'organització del referèndum del 2017.
