"Siguem clars: no l'hem trobat, però tampoc no l'hem exclòs". Aquest és el resum que va fer ahir el director general del CERN, Rolf-Dieter Heuer, en la presentació de les darreres investigacions orientades a comprovar l'existència del bosó de Higgs, més conegut com "la partícula de Déu", perquè explicaria molts dels misteris de la formació de l'univers. La comunitat científica està globalment convençuda de la seva existència, perquè és una peça que fa encaixar totes les altres peces de la concepció actual de la física, però no se n'ha aconseguit una certesa experimental. Massa petita per ser vista ni pel més potent dels microscopis, es confia en detectar-la indirectament en el rastre que deixen les col·lisions de partícules quasi a la velocitat de la llum, a l'accelerador del CERN a Ginebra.
Ahir es van presentar, enmig d'una gran expectació mundial, els resultats dels darrers anys d'investigacions. I va funcionar allò del got mig ple o mig buit. "Indicis de l'existència del que podria ser la partícula", segons científics que parlaven de forma no oficial, "resultats preliminars, no finals" segons el portaveu oficial Guido Tonneti. Què tenen, doncs? "Podem considerar que hi ha indicis, però no podem considerar-lo un descobriment des d'un punt de vista científic", segons fonts no oficials. Els indicis són "temptadors", però "no prou com per fer una declaració definitiva sobre l'existència o no de l'esmunyedissa partícula". Per tant? "Hem restringit la regió de massa més probable per al bosó de Higgs i hi hem detectat excessos de massa intrigants", segons la portaveu Fabiola Gianotti. La resposta és més a prop, però encara es necessiten més assajos i processar moltes més dades per arribar-hi.
