La Reial Acadèmia de Ciències sueca va anunciar ahir la decisió d'atorgar ahir el premi Nobel de física 2012 al francès Serge Haroche i el nord-americà David J. Wineland per les seves investigacions, que obren una "nova era" en la física quàntica.

De forma separada, tots dos han inventat i desenvolupat "mètodes revolucionaris per mesurar i manipular partícules individuals preservant la seva naturalesa quàntica mecànica d'una manera que abans es pensava que era inabastable", va assenyalar en la seva resolució l'acadèmia des d'Estocolm.

Amb l'observació directa i el control de les partícules quàntiques individuals sense destruir-les, aquests mètodes obren el camí per a la construcció en el futur d'ordinadors quàntics molt més ràpids i de rellotges més precisos, que podrien ser la base d'un nou sistema de temps.

Tant Haroche com Wineland treballen en el camp de l'òptica quàntica i han estudiat la interacció fonamental entre llum i matèria -un camp que ha experimentat un progrés notable des de mitjans de la dècada del 1980- amb una metodologia similar, encara que amb un punt de partida diferent. Wineland va aconseguir capturar ions al seu laboratori a Boulder (Colorado, EUA) controlant-los i mesurant-los mitjançant fotons o partícules de llum, gràcies sobretot al seu domini de l'ús de rajos làser. El seu col·lega francès va seguir el camí invers al seu laboratori de París: controlar i mesurar fotons capturats, enviant àtoms a través d'una trampa.

El grup de Wineland va ser el primer del món a demostrar una operació quàntica amb dos bits quàntics, el primer pas per pensar, tot i els reptes pràctics que suposa, en la possibilitat que algun dia es pugui construir un ordinador quàntic.

Aquest nou tipus d'ordinador, molt més veloç, canviaria la vida dels humans "de la mateixa manera radical que els ordinadors clàssics van transformar la nostra vida al segle passat", segons la Reial Acadèmia de les Ciències.

Va ser també l'equip d'investigadors dirigit per Wineland el primer a usar ions en un parany per construir un rellotge cent vegades més precís que els rellotges atòmics basats en cesi que constitueixen l'estàndard de temps actual.

Mentre aquests operen en el camp de les microones, els rellotges de ions usen partícules de llum, per això etnen aquest nom: rellotges òptics.

Haroche va néixer el 1944 a Casablanca (Marroc) i en l'actualitat és catedràtic de Física Quàntica al Col·legi de França ia l'Escola Normal Superior, tots dos a París.

També nascut el 1944, encara que a Milwaukee (EUA), Wineland es va formar a la Universitat de Harvard i treballa actualment a l'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (NIST) de Boulder (Colorado, EUA).

Tots dos es repartiran els 8 milions de corones sueques (uns 930.000 euros) amb què està dotat el premi, el 20% menys que l'any passat, per decisió de la Fundació Nobel.

Haroche i Wineland succeeixen en el palmarès del Nobel de física els astrònoms nord-americans Saul Perlmutter, Brian P. Schmidt i Adam G. Riess, guanyadors el 2011 pels seus estudis sobre el descobriment de l'expansió accelerada de l'univers.