La pesta negra, o pesta bubònica, la pandèmia més mortífera de la història d'Europa, no només va posar fi a la vida de seixanta milions de persones, sinó que va deixar empremta en el sistema immunològic dels habitants del continent, segons una investigació de l'Institut de Biologia Evolutiva de la Universitat Pompeu Fabra (UPF-CSIC) i del Radboud University Nijmegen Medical Centre d'Holanda, que conclou que els epidèmies mortals afecten la configuració del sistema immunològic humà.

Hafid Laayouni, un dels autors de l'estudi, explica que l'objectiu de la investigació era detectar empremtes de selecció positiva convergent, és a dir, "buscar patrons de variació genètica que resultin de la pressió selectiva d'una malaltia infecciosa". Això és el que va passar a Europa al segle XIV, en el brot de la pesta bubònica que només va afectar els habitants d'aquest continent; aquest procés infecciós va actuar sobre el genoma de dos grups ètnics que compartien el mateix ambient però diferien en el seu bagatge genètic: els romanesos i els gitanos. Aquests, procedents del nord de l'Índia, es van instal·lar a Europa fa només mil anys.

En una primera part de l'estudi, els investigadors de la UPF van analitzar l'ADN de cent persones d'origen romanès i de cent gitanos i els van comparar amb una mostra de 500 habitants del nord-oest de l'Índia. En comparar les tres poblacions, els investigadors van veure que tres gens de tipus Toll, "propis del sistema immune", havien evolucionat de manera similar en els romanesos i en els gitanos però no en els habitants de l'Índia (on no va arribar la pesta).