Cada vegada són més els usuaris que fan el que al seu abast per protegir la seva identitat a Internet, una tendència a contracorrent de les xarxes socials més populars que s'ha disparat arran dels escàndols d'espionatge governamental destapats per Edward Snowden.

Les descàrregues del navegador Tor, l'eina de referència per solcar la web de forma anònima, s'han duplicat en l'últim any fins a arribar als 150 milions, alhora que proliferen les aplicacions que permeten dir el que un pensa sense necessitat de revelar res més.

"La gent vol protegir la seva privacitat", assegura Andrew Lewman, el director executiu de Tor Project, l'organització que és darrere del programari de Tor que utilitza de forma constant una mitjana de 2,6 milions d'usuaris situats a tot arreu del món.

"Tor et fa anònim per defecte. Les pàgines web no saben qui ets ni on ets, llevat que tu els donis aquesta informació", explica Lewman, i avisa que no es tracta d'un "anonimat total", cosa que no creu que sigui possible d'aconseguir ja que l'estructura en xarxa d'Internet fa que "qualsevol cosa pugui ser rastrejada".

Prova de la solvència de Tor Project és que, segons Lewman, és objecte d'atacs des de països com EUA, Rússia, Iran i la Xina, amb els quals els pirates informàtics busquen impedir que s'utilitzi la seva tecnologia o endinsar-se al sistema per descobrir qui són els seus usuaris. L'Agència de Seguretat Nacional dels EUA (NSA) i el seu homòleg britànic (GCHQ) es troben en aquesta llista de hackers esmentada per Lewman; el poder, indica, és tan superior tècnicament, que el ciutadà està indefens.

"Poder parlar de forma anònima és extremadament important perquè una democràcia sigui forta", comenta Eva Galperin, analista de Política Global d'Electronic Frontier Foundation (EFF), organització prodefensa dels drets civils al món digital que lidera la campanya contra la NSA engegada després que Snowden divulgués el juny del 2013 que aquest organisme espiava els ciutadans de forma indiscriminada.

"No crec que la seguretat nacional justifiqui l'espionatge d'Internet", apunta Galperin, que considera que els beneficis de l'anonimat compensen la impunitat que l'acompanya i de la qual no només s'intenten aprofitar bandes de criminals i terroristes.

Més de la meitat dels entrevistats pel departament de Psicologia de la Universitat Carnegie Mellon per a un estudi sobre l'ús d'Internet publicat el 2013 van admetre que participaven en activitats il·legals quan navegaven per Internet de forma anònima. Un altre informe del 2012 efectuat per la Universitat de Toronto va constatar que més del 30% dels nens en edat escolar al Canadà havien patit o comès abusos cibernètics.

Michael Heyward, cofundador i director executiu de Whisper, aplicació que permet publicar missatges anònims, creu que, tot i això, hi ha raons per a l'optimisme.

"La paraula amor és la més usada a Whisper", diu Heyward, un emprenedor de 26 anys que ha aixecat a Los Angeles una empresa amb més de 50 empleats dedicats a "desbloquejar el potencial positiu" inherent a la comunicació anònima.

Per utilitzar Whisper no cal donar cap dada personal, ni crear-se un compte, encara que sí que registra el lloc d'origen dels missatges i permet contactar amb qualsevol membre.

La plataforma és usada per soldats a l'Iraq i l'Afganistan, per persones que viuen a zones de conflicte com Gaza, pels qui busquen una forma de revelar la seva sexualitat, i, en general, per qualsevol que vulgui expressar les seves opinions sobre la vida.