La troballa de diferents vestigis de tipus artesanal i pesquer, en el marc dels treballs d'excavació que des de fa dos mesos es porten a terme en l'entorn de La Fontanilla a Palos (Huelva), semblen situar en aquest punt exacte el lloc des d'on van partir les tres caravel·les cap al Nou Món el 1492.

Es tracta d'una troballa d'importància i rellevància internacional, ja que aporta llum i aprofundeix en el que és un dels episodis amb més transcendència de la història.

Enrique Martínez Ituño, cònsol de l'Argentina, que va viure a Palos de la Frontera a començament del segle XX ja parlava el 1908 de trobar i recuperar aquest port històric. I, encara que ja el 1992 es va saber per dades indirectes que les infraestructures portuàries se situaven a la zona coneguda com la Vaguada, no ha estat fins ahir, 24 anys després, quan els treballs d'excavació dirigits pel catedràtic en Arqueologia Juan Manuel Campos ho van permetre constatar amb evidències històriques.

Les fonts històriques diuen que aquest port de Palos estava compost per quatre elements: la drassana, que no deixa empremta arqueològica; una font, La Fontanilla; 1 terrisseria i una alota (la duana), va explicar ahir Campos en roda de premsa. A més, va precisar que ha estat en aquesta nova etapa de treballs quan s'han localitzat els dos últims, fet que ha permès determinar el lloc exacte de la ubicació del port, i per tant des d'on Colom va sortir cap al Nou Món, i completar-ne la fesomia.

Un port, va dir, que contràriament al que molts han pensat des de fa temps tenia calat més que suficient perquè les caravel·les poguessin entrar-hi. Era "un port natural, fora de perill dels vents i allunyat dels corrents i molt econòmic, perquè permetia sense gaire trasbals la càrrega i descàrrega de mercaderies".

La troballa de la terrisseria ha estat important. Ja s'han localitzat set forns que el converteixen en "un complex únic a Espanya" en aquella època, en què es produïen ceràmiques, maons, teules, aliments i calç. I al costat, els testares, llocs on s'abandonaven les produccions defectuoses, que revelen que al lloc es feien peces de cuina i taula de tradició morisques i s'imitaven ceràmiques fines d'altres llocs.