Els esquelets humans es van fer "molt més lleugers i fràgils" amb l'aparició de l'agricultura, que va portar associada un estil de vida més sedentari, segons un estudi publicat per la revista nord-americana Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).
La reducció de l'activitat física és la base de la degradació de la força dels ossos humans durant mil·lennis i és una tendència que arriba avui "nivells perillosos", ja que la gent usa el seu cos "molt menys que en qualsevol altre moment de la història".
L'estudi assenyala que mentre els humans caçadors i recol·lectors de fa uns 7.000 anys tenien ossos comparables en força als dels orangutans actuals, els grangers que van viure en les mateixes zones 6.000 anys després tenien ossos "significativament més lleugers i fràgils". La massa òssia dels humans recol·lectors era el 20% més alta, el que equival a la quantitat que pot perdre una persona que passi tres mesos d'ingravidesa a l'espai. Els investigadors consideren així fonamentada la idea que l'exercici, més que la dieta, és la clau per prevenir el risc de fractura òssia o problemes com l'osteoporosi durant la vellesa.
Fer més exercici durant la joventut "comporta més fortalesa òssia cap als 30 anys, el que es tradueix que el debilitament dels ossos associat a l'edat sigui menys perjudicial", indica PNAS.
Durant set milions d'anys, l'evolució dels homínids es va dirigir cap a l'acció i l'activitat física per a la supervivència, "només en els últims cinquanta o cent anys hem estat tan sedentaris, fins i tot de manera perillosa", segons un dels autors. Un estudi paral·lel del Museu Americà d'Història Natural indica que l'esquelet de l'ésser humà actual té un origen més recent del que s'estimava, en concret, uns 12.000 anys.
