Fa deu anys una onada gegant de més de nou metres va engolir i vomitar un tren i va deixar un nombre encara avui no oficial de 1.800 morts i uns quants supervivents, un dels quals el revisor, que una dècada després segueix fent la mateixa ruta en el "tren del tsunami", com es coneix a Sri Lanka.

"La gent em diu el vigilant del tren del tsunami", diu amb un mig somriure Wanigaratne Karunatilleke, a l'inici d'una altra jornada més de treball als trens que travessen l'antiga Ceilan.

Com cada dia aquest home de pell fosca i cabells blancs de 55 anys entra al compartiment del revisor i obre el seu maletí. En treu una carpeta amb el document en el qual apuntarà les incidències del viatge, una bandera verda i un xiulet. En partir, s'inclina deixant caure la meitat del cos per la porta del vagó agafat a una barana, fa onejar la banderola i xiula. Així ho ha fet des del 1985 i així ho va fer aquell 26 de desembre del 2004, que va canviar per sempre la seva vida però no la seva feina.

"Encara treballo en la mateixa línia i cada vegada que passo pel lloc recordo el que va succeir", assenyala assegut i amb la mirada perduda. El Samudra Debi, o la Reina de la Costa, com es deia el tren que cobreix un dels recorreguts entre Colombo i Galle, va ser interceptat pel tsunami aquell dia amb un passatge de 1.200 persones registrades i un nombre indeterminat de passatgers sense seient.