Si dos catalans de comarques diferents que es diuen Balash de primer cognom coincideixen, és força probable que es puguin saludar com a parents llunyans; en canvi, si es troben dos Serra de comarques diferents és molt probable que no tinguin avantpassats en comú. Això, que ja s'intuïa perquè de gent amb el cognom Serra n'hi ha per tot arreu, ha estat confirmat científicament per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) de la Universitat Pompeu Fabra, que ha desxifrat l'origen genètic que s'amaga darrere de cinquanta cog-noms catalans.

Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva, un centre mixt UPF-CSIC, acaben de publicar els resultats del seu treball a la revista European Journal of Human Genetics, on destaquen que, en cada generació, una mitjana del 2% dels homes rep el cromosoma Y d'una persona que no porta el seu cognom.

Els autors de la investigació han estat Neus Solé Morata, Jaume Bertranpetit, David Comas i Francesc Calafell, biòlegs que, a partir d'una mostra de saliva de 2.500 voluntaris amb cognoms catalans, han fet un estudi genètic del cromosoma Y, que és el responsable dels trets sexuals masculins en el genoma humà.

La investigació pretenia respondre a preguntes com: per què hi ha cognoms més freqüents que altres?, quina relació existeix entre l'arrel lingüística d'un cognom i l'origen dels seus fundadors?, o és possible predir el cognom a partir del genoma d'una persona?

L'estudi ha determinat que els cognoms més freqüents (com Ferrer, Soler, Vidal i Serra) ho són perquè es van fundar independentment moltes vegades, mentre que la majoria dels portadors de cognoms més estranys (com Balasch, Llach i Melis) són descendents d'un o pocs avantpassats.

Francesc Calafell ha explicat que "alguns aspectes com els casos d'adopció, de falsa paternitat, de canvis de cognom o l'herència del cognom matern separen la transmissió del cognom de la transmissió del cromosoma Y".

Aquest cromosoma Y només el tenen els homes i d'una generació a una altra es transmet per la línia masculina de pare a fill.

L'estudi ha revelat que, en cada generació, una mitjana del 2% dels homes rep el cromosoma Y i el cognom de persones diferents, per falsa paternitat, adopció o transmissió del cognom de la mare.

"Des de la baixa edat mitjana, a Europa Occidental els cognoms tenen un comportament semblant. És el cognom patern el que es transmet, mentre que els cognoms de les dones gairebé sempre es perden", ha recordat Calafell.

Per posar alguns exemples, dels 31 voluntaris analitzats que es diuen Balasch, 23 procedeixen d'un avantpassat comú, mentre que els 55 que es diuen Serra perta-nyen a 37 llinatges diferents.

Els 59 voluntaris amb cognom Bosch han resultat pertànyer a 41 grups d'homes diferents descendents d'un avantpassat comú, mentre que els 28 homes que es diuen Casajuana procedeixen de només cinc llinatges, i a més a més un d'ells concentra el 60% dels voluntaris.