La luxosa vida quotidiana de l'últim xa de l'Iran, Mohammad Reza Pahlevi (1919-1980), i la seva dona, la popular Farah Diba, exposada en el seu antic palau del barri veí de Teheran de Niavaran, constitueix avui dia un dels atractius turístics més grans i més populars per als ciutadans de la República Islàmica. Gairebé 39 anys després de l'exili de la família reial iraniana després del triomf de la Revolució Islàmica liderada per l'aiatol·là Ruhollah Khomeini, les portes del Complex Històric i Cultural de Niavaran, com oficialment es denomina aquest museu, s'omplen cada dia amb centenars de turistes que observen amb curiositat els objectes que la dinastia dels Pahlevi va deixar enrere i que van ser preservats per l'actual règim.
Robes, estris domèstics, joguines, catifes, mobles, pintures i vaixelles estan a la vista de tothom en un bell edifici que va quedar ancorat en la dècada dels 70 i que té l'aspecte curiós i decadent del decorat d'una pel·lícula de James Bond o Blake Edwards.
"Aquest palau, immediatament després de la Revolució, va ser lliurat per les forces de la Guàrdia Imperial que el protegien a les milícies locals del barri de Niavaran, així que va ser conservat i no va patir danys en aquell moment", va explicar a Efe Azin Sobati, responsable de la gestió i la cura del palau.
Conclòs el 1968 amb un disseny d'arquitectes locals, el palau dels Pahlevi va ser en el seu moment una joia de l'arquitectura de l'època, i incloïa avenços innovadors, com un sostre lliscant d'alumini que permetia descobrir l'enorme atri interior de l'edifici.
Els 9.000 metres quadrats de la casa (que contenia un cinema privat per a la família reial) constitueixen una barreja de luxe, modernitat occidental i inspiració persa, on les pintures europees avantguardistes es confonen amb vaixelles de plata tradicionals i amb els retrats dels Pahlevi realitzats pel pintor espanyol Alejo Vidal-Quadras Veiga (1919-1994).
La "joia" de l'exhibició, però, la culmina la mostra dels vestits de la reina Farah Diba, que en la seva època com a monarca va ser una de les famoses més estimades per la premsa rosa internacional, i que encara avui dia té el seu espai en el món de les celebritats.
"La roba de Farah està feta majoritàriament amb labors d'agulla, cosides a mà en teles tradicionals iranianes", ha apuntat Sobatí.
Sedes, brocats amb fil d'or i pells de tot tipus formaven part del vestuari habitual de la reina, que durant el seu regnat va ser una gran patrocinadora de les arts i la cultura a l'Iran.
Mentre que la predilecció de Diba era pel vestuari de luxe, la del Xa era pels vehicles de gamma alta, dels quals va arribar a col·leccionar fins a 140 cotxes clàssics i esportius. D'aquella col·lecció es poden veure al museu dos espectaculars Rolls Royce, un de tancat i un altre de descapotable, amb interior de fusta de caoba i que, a l'època de ser construïts, cap als anys 60, ja disposaven d'un equip de televisió i telèfon incorporat.
La Revolució Islàmica que va acabar amb la monarquia iraniana el 1979 i va instaurar un règim dirigit pel clergat xiïta va tenir entre els seus motius originaris la queixa dels ciutadans del país pel desmesurat tren de vida, els excessos i la corrupció galopant que imperava a l'entorn del rei.
Un dels exemples més recordats d'aquests excessos van ser les multimilionàries despeses que el rei va generar el 1971 per celebrar el 2.500è aniversari de la instauració de la monarquia a l'Iran, per al qual va ordenar construir una veritable ciutat provisional al mig del desert per rebre milers de convidats de l'alta societat de tot el món.
Malgrat que sota el seu regnat es van produir avenços en l'educació, en la situació de la dona i en la reforma agrària, Mohammad Reza Pahlevi va dirigir un règim autocràtic i repressiu que va acabar per reportar-li l'enemistat de gran part de la població iraniana.
En el moment del seu exili, els Pahlevi controlaven, segons estimacions de l'època, una de les fortunes privades més grans del planeta, superior als mil milions de dòlars.
