Si Ferran Adrià és la cara més coneguda d'elBulli, el restaurant de Roses que va situar la seva gastronomia al cim mundial, la de Juli Soler, mort diumenge a la nit després d'una llarga malaltia, és la menys coneguda, encara que la seva aportació va resultar clau per convertir aquest establiment en referent culinari global.

Era el mirall on es miraven tots els caps de sala però era molt més que això, que un maître: era l'ànima del que durant uns quants anys va ser considerat el millor restaurant del món. La fama aconseguida per Ferran Adrià tenia una mica eclipsat Juli, però tothom qui es movia en l'ambient gastronòmic sabia qui era i quin era el seu paper. Soler va arribar a elBulli a principi dels 80, fitxat per la seva propietària, Marketta Schilling, el gos de la qual va donar nom al restaurant. Uns anys després, el 1984, ell va fitxar al seu torn un prometedor cuiner que aviat es va revelar com un geni: Adrià, que es va fer càrrec dels fogons el 1988.

Tots dos van iniciar una aventura que només la mort ha truncat abans que es completessin tots els seus projectes.

Nascut a Terrassa el 1949, coneixia la professió des del bressol, ja que el seu pare es dedicava al negoci de l'hostaleria. Va passar per algunes de les cuines de més renom de Catalunya abans d'exercir tasques de gestió al capdavant del restaurant familiar a Rubí.

La música, l'altra gran afició d'aquest amant dels Rolling Stones, el va portar també a conèixer aquest món fins que, als 80, es va incorporar a la direcció d'elBulli i va iniciar el seu periple amb Ferran Adrià.

Després d'acumular estrelles Michelin i que aquest restaurant de Roses fos reconegut com el millor del món, un nou gir al projecte va motivar el tancament de l'establiment el 2011 per concebre elBulliFoundation, una fundació dedicada a la investigació culinària que Ferran Adrià i Juli Soler pretenien ubicar al mateix espai que va acollir elBulli.