Elisabet II ha superat aquesta setmana la reina Victòria com la sobirana britànica que més temps ha estat en el tron al Regne Unit.

Nascuda el 21 d'abril del 1926, Elisabet Alexandra Maria, sobirana del Regne Unit i de diversos països de la Commonwealth, va ser la filla gran del rei Jordi VI i la reina Elisabet, educada per tutors i sense que la seva arribada al món estigués marcada per regir els destins del Regne Unit.

En aquells dies, era tercera en la línia de successió al tron, després del seu oncle Eduard i el seu pare, però el seu futur va fer un gir quan tenia 10 anys, després que Eduard VIII abdiqués per casar-se amb la divorciada nord-americana Wallis Simpson.

Al desembre del 1936, es convertia en hereva al tron en assumir el seu pare, el príncep Albert, el regnat com a Jordi VI.

Abans d'aquests canvis, que van posar a prova la supervivència de la monarquia britànica, Elisabet havia tingut una infància feliç, gaudia de pantomimes i jugava amb altres nens de la seva edat a casa gràcies a un grup creat especialment per a ella, ja que el seu pas per la escola estava descartat per aquella època.

La família li deia Lilibet i des de petita era amant dels gossos i els cavalls i estava molt unida a la seva germana, la princesa Margarida, quatre anys més jove que ella.

Després de convertir-se en princesa hereva, Elisabet va rebre una educació més especialitzada, amb especial èmfasi en la història, mentre el seu país entrava a la Segona Guerra Mundial.

Quan era adolescent va participar com a subalterna honorària del Servei Territorial Auxiliar de Dones i va rebre classes per conduir i reparar vehicles durant el conflicte bèl·lic.

Ja en aquells dies intercanviava correspondència amb el príncep Felip de Grècia i Dinamarca, amb el qual es va casar dos anys després del final de la guerra, el 20 de novembre del 1947, quan el rei Jordi VI va concedir a Felip el títol de duc d'Edimburg.