Agents econòmics i oposició consideren que el projecte de la Fàbrica Nova perilla més que mai

Per a Alexis Serra, president del grup municipal de CiU, que s’ha queixat que «no hem tingut cap informació de l’Ajuntament» d’aquest tema, «en el moment que Sacresa s’ho ha venut i ha abandonat el projecte s’obre un període d’incògnites», oimés tenint en compte que, «si s’ho ha quedat una entitat financera, cal esperar que el seu futur no passi precisament per desenvolupar la Fàbrica Nova». Malgrat recordar que es tracta d’un projecte privat, insisteix que és «un dels més emblemàtics de la ciutat» i demana, per tant, que «s’aclareixi el més ràpidament possible». Aquesta demanda és per a La Caixa i també per a l’equip de govern de Manresa, al qual culpa, en part, del que ha passat. «En la cronologia d’aquest projecte hi ha hagut una sèrie d’endarreriments, alguns dels quals tenen a veure amb el fet d’agilitzar més o menys els tràmits», i «la suma de tots ens ha fet caure en el bell mig d’una situació econòmica que és la que és». El polític avança que «reclamarem a l’alcalde que busqui informació» i que, tenint en compte la gravetat de la situació, «millor» si és abans del gener, quan Camprubí té previst celebrar una reunió amb responsables de La Caixa. Serra es mostra escèptic respecte a la continuïtat del projecte. Remarca, a més, que, «en el moment que s’hi instaura un interrogant com una casa de pagès, la part d’habitatges [de Cots i Claret] se’n pot veure afectada, perquè no és el mateix fer promoció garantint que quan estiguin acabats els pisos hi haurà una zona comercial, un pavelló i un hotel, que no pas que no ho tinguis ni sàpigues si ho tindràs».

Adam Majó, regidor de la CUP, també responsabilitza el tripartit manresà de la situació actual, però per qüestions diferents. Ell creu que té «una culpa política per no comptar que podia passar. Si governes has de tenir en compte que pot passar», referint-se a la situació econòmica actual. Majó veu molt clar que el futur de la Fàbrica Nova és de color negre. «L’hotel el dono per perdut i el centre comercial, ja veurem si s’acabarà fent i, si es fa, serà molt més tard». L’explicació per a aquestes afirmacions, diu, no té a veure amb el canvi de propietaris o amb l’actual paralització de les obres, sinó amb el fet que «aquesta ciutat ha fet una aposta pel creixement amb el sector immobiliari com a únic motor econòmic, i això ha estat un error. I l’Ajuntament també hi ha apostat creient que el creixement immobiliari seria indefinit i no ha estat així. Que quedi allà una enorme peça de terreny buida al llarg de molts anys és simptomàtic d’un model econòmic sense sentit».

Com Serra, Xavier Javaloyes, cap del grup municipal del PP, no creu que els nous propietaris de la Fàbrica Nova tinguin com a prioritat tirar endavant aquest projecte de manera immediata. Aquest és un dels motius pels quals fa «una valoració negativa» del canvi d’amos. Tot i això, destaca que la solvència de «La Caixa pot ser una garantia», però que «caldrà veure què passa a mitjà termini. D’entrada, el que és clar és que queda aturat i això no beneficia la ciutat» i «genera una preocupació lògica en el teixit empresarial i econòmic de Manresa i de la comarca». Amb aquest panorama, diu que el que fa falta és «treballar i arremangar-nos perquè la nova propietat tingui en compte el projecte en la seva agenda, el tiri endavant i torni a engegar màquines».

Des del sector econòmic de la ciutat, Xavier Lanza, president de la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC), diu que, malgrat l’oposició de l’entitat al projecte «per les repercussions que podria comportar en el petit comerç, no és una cosa per celebrar». Ell també valora com una garantia la fortalesa de La Caixa, però és del parer que, «com a entitat coneixedora de les situacions econòmiques, donarà temps a la Fàbrica Nova perquè la situació actual millori». Per tant, «el termini es pot allargar esperant que la situació canviï». Manel Rosell, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa, tampoc no és optimista: «suposo que mantindran els objectius però, en el millor dels casos, és un alentiment». Celebra, d’altra banda, que «ho hagi adquirit una entitat amb sensibilitat cap al territori». Vicenç Mauri, president de Pimec Catalunya Central, també és dels qui pensen que el canvi de mans pot ser positiu, per la solvència de La Caixa. «Evidentment, el millor hauria estat que Sacresa no hagués estat malament, però, tenint en compte on havíem arribat, el canvi l’hauríem de qualificar de positiu». Reconeix que, amb la nova conjuntura, «els terminis poden ser diferents. La Caixa no és una especialista en centres comercials, i caldrà que en busqui algun que agafi les regnes d’aquest tema». Mauri no dubta que el projecte arribarà a bon port. Quan hi arribarà, ja és un altre tema.