Igualada s'espera a l'últim moment per apuntar-s'hi
A remolc de les notícies que arribaven de Barcelona, el 27 de juliol hi va haver una vaga general sense actes de violència
Contràriament al que molta gent es pensa, la revolta de la Setmana Tràgica, de la qual ara es compleix el centenari, no va quedar circumscrita a la ciutat de Barcelona. Ben al contrari. Va afectar una vintena llarga de poblacions, a vegades tan distants i en territoris agrícoles com és el cas d'Arbeca, a les Garrigues, que és a 150 km de la capital catalana. En alguns llocs, com en el cas emblemàtic de Sabadell, els fets van revestir una gran importància, però no a tot arreu van concretar-se en la crema d'edificis religiosos. Així, doncs, hi va haver una mica de tot, per bé que determinades pautes de conducta i de rebel·lió van repetir-se, com és lògic.
En aquells anys, Igualada tenia uns deu mil habitants i ja portava al seu darrere una llarga història de tradició industrial, agitació obrera i profund arrelament societari, fins al punt que constituïa una de les capitals més significades de l'anarquisme català. Així i tot, la revolta de la Setmana Tràgica no hi va revestir una gravetat especial. Com a tants llocs, la protesta contra l'embarcament de tropes per anar a la impopular "guerra dels banquers", és a dir, a la guerra del Marroc, va expressar-se de dues maneres: en el pla privat, en la "misteriosa" desaparició d'un alt percentatge dels reservistes cridats a files; i en l'esfera pública, en avalots i manifestacions als carrers.
De fet, i a remolc de les notícies que arribaven de Barcelona, el 27 de juliol hi va haver una vaga general, ja que els escamots anaven per fàbriques i tallers i paraven la feina. No va haver-hi actes de violència, però sí tallades en les línies telegràfiques i telefòniques i desarmament de membres del sometent, fets recurrents en aquells dies. Una petita part dels homes més actius van dirigir-se a Manresa, on semblava que la cosa havia agafat una volada més gran. I el mínim intent de cremar el convent dels Caputxins va ser neutralitzat per l'oposició conjunta dels mateixos frares, els carlins i alguns homes del sometent.
Amb el pas de les hores i els dies, la vila va ser presa de les manifestacions i de la incomunicació més absoluta. Els amotinats s'havien apoderat del carrer i els republicans més actius que intentaven que la protesta no sortís de mare solien ser escridassats per la gentada, com és el cas del regidor Joan Llansana i Bosch en una manifestació a la plaça de la Creu. I sembla que ara van ser alguns exaltats de Manresa, un dels quals un tal Pasqual Serra, àlies el Xato, que seria detingut, els qui van dirigir-se a Igualada per extremar la revolta. Quan renaixia la calma a Barcelona, cap al 31 de juliol, també van pacificar-se les coses a Igualada i va començar-se a restablir la comunicació per carretera, temporalment interrompuda.
De seguida, com a Barcelona i a tot arreu, van sorgir les ànsies per passar comptes amb els més rebels i les culpes principals van adreçar-se a Igualada contra un tal Ramon Gener i Codina, que se suposava que s'havia amagat a Barcelona. Altres noms estaven en possessió de la Guàrdia Civil, però es retenien de detenir-los per manca de prou efectius i per por de fer renéixer els incidents.
En definitiva, i com ha escrit Soledad Bengoechea, els fets de la Setmana Tràgica a Igualada van produir-se sobretot per mimetisme, quan van arribar notícies del que ocorria a Barcelona. Van protagonitzar-los fonamentalment els anarquistes i els republicans, però aquests últims aviat van ser assenyalats pels primers, per la seva timidesa, com a aliats de les classes mitjanes. I els burgesos i les autoritats, com és natural, van viure inicialment amb terror l'escampada del conflicte: encara a principi d'agost temien que el foc s'encengués de bell nou i no paraven de reclamar a les autoritats superiors nous contingents de la força pública.
I això fou tot...
Més a Manresa
-
El cos de dansa del Casal Cultural Dansaires Manresans actua a l’Aplec de Danses d’Alcoi
-
«Costa molt que les dones ens puguem fer el camí»
-
El litigi pel concurs públic del Museu del Barroc de Manresa continuarà en mans dels jutjats
-
Les sardanes omplen de color i balladors la plaça de la Pau de la Font dels Capellans