Els orígens de Manresa cal anar a buscar-los al turó del Puigcardener, on s'alça la basílica de la Seu i on les darreres excavacions arqueològiques han deixat al descobert 14 esquelets del segle XIX però també vestigis medievals i ibèrics.

De fet, al Puigcardener és on s'han trobat evidències dels assentaments més antics de la ciutat. És un gran jaciment arqueològic que dóna continuïtat a l'ocupació de Manresa, començant per un poblat ibèric. Se'n coneix la seva existència, però no s'ha trobat mai cap estructura o habitatge, però sí que vestigis que indiquen la seva existència. "El sòl d'aquí era roca pelada, llavors, quan els antics habitants s'hi volien instal·lar destruïen les evidències que hi podia haver de moments anteriors, i aleshores l'únic que trobes ara és material que es movia d'un lloc a l'altre, tant de l'època ibèrica com romana", explicava l'arqueòleg Oriol Achón. No hi ha estrats exclusivament ibèrics o romans, sinó restes barrejades. Continuava dient, però és "evident que hi ha un hàbitat ibèric perquè no hi ha ceràmica que viatgi 30 quilòmetres per venir a posar-se just al punt més alt de Manresa. L'únic és que el trobes barrejat".

Les restes arqueològiques més antigues que hi ha documentades que s'han trobat al Puigcardener són les d'uns enterraments de l'època romana. Són dels segles III al VI, i es tracta de "tombes triangulars, perquè descriuen un triangle, cobertes de teules", explicava Achón. "Són a fora de l'espai habitat, en un dels punts de sortida d'aquest possible assentament". Es van descobrir el 1915. Ja el 1986 una campanya arqueològica impulsada per Eduard Sánchez i Antoni Daura va trobar més tombes i murs de l'alta edat mitjana. Segons Daura, es va confirmar que és un jaciment "fèrtil. No és espectacular però és interessant".

També s'han fet altres excavacions i prospeccions arqueològiques al claustre gòtic, a la capella de la Puríssima, o dels Favets.