Els propietaris de gossos a Manresa ja poden protegir els seus animals de la leishmaniosi, també coneguda com la malaltia del mosquit. La Clínica Veterinària del Bages és un dels primers centres estatals que ha pogut adquirir la vacuna per prevenir la malaltia.

La leishmaniosi és una patologia crònica que afecta els gossos i que, per la climatologia que hi ha, té una gran incidència a la comarca del Bages. Fins ara, l'única manera d'intentar-la prevenir eren els collars antiparasitaris, però amb una eficàcia molt baixa. L'any passat, un institut farmacèutic va fer el descobriment d'una vacuna amb una eficàcia superior al 90% i, després de ser experimentada i aprovada per la Unió Europea, s'ha començat a comercialitzar.

Les primeres dosis de la vacuna han arribat fa uns dies a la clínica manresana i ja han començat a vacunar alguns animals. Els únics requisits per posar-la són que el gos tingui més de sis mesos i no pateixi la malaltia. Per aquesta raó, a la clínica fan un test a tots els gossos abans de vacunar-los. Tal com es fa amb la resta de vacunes, la de la leishmaniosi s'ha d'injectar una vegada l'any, a excepció del primer, que són tres dosis. El preu és similar al de la resta de vacunes.

Ignasi Ferrer, propietari de la Clínica Veterinària del Bages, explica que el centre que dirigeix ha fet un esforç important per aconseguir la vacuna i que, de moment, les dosis de què disposen són limitades. No obstant això, conscient de la perillositat que comporta aquesta malaltia en l'animal, i tenint en compte que la resta de centres de la ciutat encara no la tenen, diu que, independentment de si és o no client, qualsevol persona pot portar el seu gos a vacunar. Això sí, demana que abans sol·licitin cita.

La leishmaniosi és una malaltia molt greu que pot acabar provocant la mort de l'animal si no s'agafa a temps. Es transmet quan un mosquit pica un animal que està infectat i a continuació a un que no ho està. És més habitual a les zones rurals que urbanes.

Habitualment el primer símptoma és la pèrdua de pèl, sobretot al voltant dels ulls, de les orelles i del nas. A mesura que la malaltia va avançant, el gos perd pes, encara que no perdi la gana. També són habituals les ferides a la pell, especialment al cap i a les potes. Quan el quadre es torna crònic, es complica provocant altres malalties com anèmia, artritis i insuficiència renal. Si no es porta periòdicament l'animal al veterinari, els primers símptomes poden ser difícils de percebre, raó per la qual pot acabar esdevenint una malaltia mortal. "Si la malaltia es detecta durant les primeres etapes té cura, però el tractament és molt costós i es perllonga durant tota la seva vida", constata Ferrer.