Govern i oposició culpen la legalitat vigent dels 15 milions en expropiacions

Consultats sobre què pensen d´aquestes expropiacions i si caldria demanar responsabilitats als equips de govern que les van originar, la majoria dels partits que formen el consistori manresà consideren que el que caldria és canviar la legislació que les permet, alhora que recorden que Manresa no és l´única ciutat que s´hi ha trobat. Ciutadans reclama responsabilitats polítiques, i la CUP i Democràcia Municipal, un estudi detallat de cada cas per poder-ne treure conclusions.

Antoni Llobet (CiU) admet que les expropiacions són una «patacada important» i un entrebanc a l´hora de fer front «a les necessitats de la ciutat. No físiques només sinó d´atenció a les persones», sobretot «en una època en què s´han multiplicat». Pensa, però, que toca assumir-ho, i «una prova que ens sentim responsables del que ha fet la institució en qualsevol moment és que, com a mínim, hi ha hagut dos casos als quals hem pogut posar fre: el del Casino, que hem pogut tancar, i el de la plaça Bages». No creu que s´hagi de demanar responsabilitats als equips de govern anteriors i, com altres polítics consultats, fa notar que «seria injust i un error pensar que això només passa a Manresa». Igualment, remet a la legislació, «que no és competència municipal. Haver-la d´aplicar i no poder normativitzar és un problema». Si bé compren que «tothom es pot trobar en una situació com aquesta perquè hi ha imponderables difícils de controlar», apunta que «no podem transmetre la sensació que no hi ha res a fer». Posa com a exemple que «al nou pla general ho hem acotat tot al màxim per no trobar casos desagradables, i fins a l´aprovació final ho hem d´acotar encara més».

Mireia Estefanell (ERC) diu que «parlem de sentències que hauran de ser estudiades com a exemples del que podríem anomenar una clara mostra de menysteniment cap al diner públic». I afegeix que «tenim exemples en què la diferencia de criteri entre els representants de la propietat i l´administració era de centenars de milers d´euros i la sentència final ha estat de milions!». Critica «l´actuació interessada d´alguns bufets o assessories que s´han dedicat a rebuscar tot allò que podia ser susceptible de ser expropiat, oferint-se a la propietat per reclamar-ne l´execució a un preu fora de mesura». Malgrat això, «les expropiacions continuen sent una eina vàlida per a la planificació i l´actuació urbanística». Responsabilitats? «vist amb perspectiva, segur que hi hauria actuacions en què es podria haver actuat d´una altra manera, i d´això n´hem d´aprendre. Però no podem atribuir aquest resultat i assenyalar com a culpable únic a un equip de govern. Posats a buscar responsabilitats, ens inclinem més a trobar-les entre els qui han promogut i dictat sentències exorbitants».

Per a Jordi Masdeu (CUP), «d´entrada, cal deixar clar que la responsabilitat última és de la legislació estatal, que protegeix l´especulació urbanística i posa els interessos particulars per sobre dels col·lectius. Els jutges es limiten a fer complir aquestes lleis injustes (aprovades i defensades pels principals partits estatals i catalans), i davant d´això tenim molt poc marge de maniobra». Igual que Llobet, esmenta el nou pla general. «Durant l´elaboració del POUM hem defensat que s´ha d´anar molt alerta a l´hora d´afectar terrenys, i que cal buscar figures alternatives a l´expropiació (com, per exemple, les permutes). Evidentment, això no vol dir que no hi hagi una responsabilitat política per part dels que van fer algunes de les operacions esmentades a Manresa; s´haurien d´analitzar una a una, i caldria veure si les operacions eren justificades o fruit de males decisions. Segurament no arreglaríem res però sabríem, com a mínim, que es va fer malament i com s´ha d´actuar a partir d´ara».

Felip González (PSC) destaca que, «malauradament, aquest és un problema molt estès a molts ajuntaments del país, i que no només deriva de l´acció més o menys eficient dels diferents governs dels municipis, sinó que, sobretot, s´assenta en una legislació i una interpretació de la legislació que encara afavoreix els interessos particulars davant dels públics i que és avalada per uns tribunals per als quals el dret a la propietat és el prioritari. Tot això, a més, en un context de bombolla immobiliària que va convertir qualsevol propietari de sòl en un especulador nat. És clar que aquestes valoracions judicials de les expropiacions de terrenys són veritablement desproporcionades, i més en uns moments com els actuals en què les transaccions urbanes entre terrenys són gairebé inexistents. Si no hi ha mercat la valoració hauria de ser més baixa. En canvi, en la realitat no és així».

Sobre si cal demanar responsabilitats polítiques, González recorda que cada quatre anys els ciutadans voten, «fent ús de la democràcia, si creuen que els dirigents que els governen no han fet prou bé la seva feina. Cosa que no passa, per exemple, amb els signants de les actuacions judicials a les quals ens referim», rebla.

Andrés Rojo (Ciutadans) afirma que «la situació d´aquestes sentències d´expropiació és responsabilitat directa dels últims equips de govern a l´Ajuntament. Desgraciadament, no es poden reclamar responsabilitats econòmiques subsidiàries per la mala gestió d´aquests equips, però sí responsabilitats polítiques perquè han demostrat una presa de decisions dolenta de manera continuada sobre aquest tema. No oblidem que aquesta mala gestió l´hauran d´acabar pagant entre tots els manresans i manresanes».

Dídac Escolà (Democràcia Municipal) precisa que aquest és un tema que desconeix. «Sí que demanaria si la legalitat que envolta tot el relacionat amb les expropiacions és justa o no. Està clar que quan un Ajuntament expropia és per fer alguna cosa per a la ciutat però la situació econòmica actual ha fet que moltes no s´hagin pogut fer. A les administracions tothom les colla econòmicament i pel fet de ser-ho ja se´ls carrega un sobrecost». Això no obsta, diu, perquè hi hagi «aspectes d´expropiacions que s´han fet que no s´entenen gaire, com la milionada pel solar de les Saleses. Una altra cosa és la finca al carrer de la Mel, que potser hi havia una planificació que no s´ha pogut fer». Sobre si cal reclamar responsabilitats, «som partidaris de fer auditories i que sigui gent especialitzada la que ho digui». Veu més clar demanar responsabilitats als equips de govern per temes com «el cost que ens suposa l´Ateneu les Bases, que és desmesurat», i la Reforma. «Això sí que són decisions polítiques que ens han portat fins a aquí».