La Sèquia i l'aigua van ser els principals protagonistes del pregó de la Llum que ahir es va pronunciar a l'ajuntament de Manresa. No podia ser d'una altra manera tenint en compte que el pregoner va ser el director gerent d'Aigües de Manresa i secretari de la Junta de la Sèquia, Josep Alabern. En uns minuts va fer un repàs de l'íntima relació entre l'aigua, la Sèquia i Manresa. El pregó també va tenir una càrrega humanista. "Potser avui ens falta més llum que no pas aigua", va assegurar.
Alabern no es referia a la llum en el sentit físic, sinó en el sentit espiritual. Segons la seva opinió, "ens trobem en una crisi de civilització", no tan sols a causa de les estructures socioeconòmiques sinó també de les institucions polítiques i culturals. El ritme de vida, la societat de consum, l'ús abusiu de les noves tecnologies, són "formes d'alienació". Per això va reclamar "la recuperació dels valors ètics". "L'autoestima i la convicció que el futur depèn de nosaltres són valors que la nova Llum ha d'estendre per la nostra ciutat".
De la Sèquia del segle XIV va dir que és una "obra excepcional" que va tenir una influència decisiva sobre Manresa. Va recordar la creació de la Junta d'Aigües Potables el 1861, que 120 anys més tard es convertiria en l'actual empresa municipal Aigües de Manresa. I els orígens de l'Agulla. Va explicar que el 1962 una forta nevada "va convertir l'aigua de la Sèquia en un pa de gel i Manresa no podia beure. Perquè no tornés a passar es van adquirir uns terrenys a l'Agulla per fer-hi un estany-reserva artificial. No hi ha cap ciutat que disposi d'una reserva d'aigua tan colossal amb un parc adjacent", va dir amb orgull.
