El físic manresà Juan Ignacio Cirac confia que "els pròxims vint anys" estigui enllestit el "primer ordinador quàntic", que permetrà "càlculs infinitament més ràpids" per avançar en el "disseny de materials o de fàrmacs".
Juan Ignacio Cirac Sastuain (1965) treballa a l'Institut Max Planck d'òptica quàntica, a Munic, des d'on acudeix al I Simposi Internacional Julio Palacios, que se celebra a la Corunya, per explicar a més de 120 assistents els principals avenços en la divisió teòrica que dirigeix a Alemanya.
Especialitzat en física quàntica, que és la que tracta la multiplicitat d'estats dels sistemes, assegura en una entrevista amb Efe que espera amb ànsia el desenvolupament de la computació quàntica, que permet nous algoritmes i formes de processament en passar del bit tradicional al cubit, el bit quàntic.
Detalla que "l'últim any algunes empreses, sobretot americanes, s'han començat a interessar pels ordinadors quàntics, per construir alguns prototips", fet que suposa una acceleració del procés.
"Això significa que potser triguem una mica menys a construir l'ordinador quàntic, però tot i així trigarà molt temps. Espero que els pròxims vint anys en tinguem un", continua.
Detalla que aquest futur dispositiu podrà "fer càlculs infinitament més ràpid que un ordinador normal", cosa que suposarà avenços significatius en múltiples camps com "el disseny de materials o de fàrmacs o la feina en química".
"Els càlculs que fan els superordinadors, que ja existeixen, es poden fer molt més ràpid amb els ordinadors quàntics", afegeix sobre els futurs avenços.
Aquests ja s'utilitzen en la comunicació, perquè "ja existeixen empreses que estan venut sistemes de comunicació quàntic que són molt més segurs que els usuals", fet que suposa la implantació gradual de nous descobriments.
Les investigacions es fan a tot el món, amb "uns tres-cents grups a Europa, a més dels que hi ha als Estats Units, el Japó, la Xina, Austràlia"; "cada vegada som més", afegeix.
Fins ara havia estat la iniciativa pública la que els havia mogut, però "des de l'any passat hi ha empreses que inverteixen també en el desenvolupament", cosa que implica que hi haurà "avenços tecnològics vinculats a la física quàntica els pròxims cinc o deu anys".
"Estem envoltats de la física quàntica en molts sentits, en l'electrònica o els làsers, per exemple. El que crec que passarà els anys vinents és que la física quàntica, amb els avenços que té, combinarà i donarà lloc a d'altres elements que funcionin millor per a la societat", subratlla.
Destaca el paper dels espanyols en aquesta matèria, perquè "hi ha diversos grups d'investigació molt bons, però normalment estan infrafinançats respecte al que passa a l'estranger", encara que els de Madrid i Barcelona són "molt reconeguts a escala internacional".
"La meva experiència amb els estudiants espanyols és que estan al nivell d'estudiants d'Alemanya, on visc, o dels Estats Units, on he viscut", incideix.
El simposi al qual acudeix se centra en la figura de Julio Palacios, un científic humanista que va tocar totes les branques, davant del moment actual, en què -explica Cirac- "la investigació és molt especialitzada".
"En aquests moments és molt complicat perquè cal entrar molt profundament per tenir impacte. El que passa i el que és bo, que passa en el meu tema i en altres d'investigació, és que es poden combinar. Es pot ficar un molt en un tema i en un altre que pot ser complementi diferent, i donar lloc a canvis qualitatius", declara.
"La física quàntica amb la informàtica -continua- dóna lloc als ordinadors quàntics, són dos camps molt diferents que si s'ajunten fan tot més potents", conclou.
