"Els darrers dies han anat sortint articles i més articles i opinions sobre el tema entre les germanes caputxines de Manresa, el bisbat de Vic i la Santa Seu.
La broma fàcil és pensar i escriure que entre les persones de Manresa i el bisbat sempre hi ha trifulgues que necessiten un miracle per apanyar-se. Precisament quan s´entra al monestir de les Caputxines hi ha un mosaic on s´hi veu la Misteriosa Llum arribant a Manresa.
Ara bé, la situació no en té res, de còmica. És un duríssim exemple del poder de l´Església catòlica, dels dirigents homes que encapçalen els seus òrgans de govern i de l´avarícia amb què, generalment, actua.
Des de fa un parell d´anys hem anat seguint el tema i ens ha semblat fabulosa la proposta de l´intercanvi. És el 'trueque' dels nostres avantpassats. Jo tinc una cosa i en necessito una altra que tu tens. Jo et cedeixo el que tinc i em sobra i tu, a canvi, m´ofereixes el que preciso. Reflexionàvem sobre la, per a nosaltres, interessant i progressista idea de les monges. Pensàvem que, tot i ser dones d´edat avançada havien tingut l´enginy de proposar una idea positiva per a elles i per al seu entorn.
Amb aquesta idea de present i de futur hem conviscut i hem fet camí amb elles. Som la metgessa de capçalera i la infermera d´algunes de les monges de la comunitat . Hem anat veient com, lentament, l´envelliment i les malalties cròniques s´apoderaven dels seus éssers i mermaven les seves capacitats físiques i la dependència es convertia en companya de viatge. Pensàvem que amb el conveni pactat entre la comunitat i la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM) el neguit per la gestió de les necessitats del darrer tram de vida estaven resolts. La qual cosa els permetria dedicar-se, amb tranquil·litat, al que elles havien decidit consagrar la seva vida: la pregària. I ens dol profundament que, ara, hagin de lluitar, amb la dificultat afegida de l´edat, per fer respectar els seus drets i la seva dignitat com a persones i com a religioses.
En el moment en què es va començar tot el procés amb la FSSM, entenem que hi havia la voluntat de comprensió i de benefici mutu. I, de rebot, s´aportaven millores a la ciutat.
El que ara s´aprecia és un procés egoista per part de la Santa Seu i el bisbat i un desinterès total d´aquestes institucions per vetllar per la salut física, espiritual i emocional de les monges.
Per altra banda, deixem una qüestió a l´aire: hi hauria el mateix tracte i la mateixa absència de respecte cap als acords presos i els pactes fets si l´ordre fos una congregació masculina?
Amb la darrera noticia apareguda a la premsa, que la FSSM es retira del procés, només ens queda pensar: 'Putos euros, senyor Bisbe, putos euros!'
La FSSM ha deixat el llistó molt alt en la cura i l´acompanyament d´aquestes religioses. Consideri seriosament com li donarà continuïtat".
Anna Vidal i Rosa Maria Cobacho, doctora i infermera del CAP Sant Andreu de Manresa
