El nou rector de la Seu de Manresa, Jean Hakolimana, assegura que pensar en un museu de la Seu on es pugui exposar correctament la valuosa col·lecció del temple és una ingenuïtat i que no hi ha cap institució que ho estigui considerant en aquests moments.
En concret, Hakolimana, d'origen ruandès i responsable de la basílica des de fa mig any, admet que l'actual museu de la seu "no ofereix condicions mínimes per a aquesta finalitat", però puntualitza que "la idea d'un museu a la sala gòtica és ingènua. No hi ha cap institució, ara, que treballi en aquest sentit, pels costos elevats que comportaria la instal·lació i el manteniment d'un museu segons la normativa. Senzillament, en l'actualitat, el museu és inviable, al marge de la seva ubicació. El que sí que s'està treballant és la possibilitat d'exposar amb dignitat i seguretat les obres». I afegeix que «la incorporació de la sala gòtica en aquest projecte queda oberta, igual que la d'altres espais com la cripta o la sagristia de Sant Augustí». De fet, la sala gòtica va ser considerada l'espai natural on situar un futur museu de la Seu des del moment en què es va començar a planificar la seva rehabilització, ja completada. Actualment, és utilitzada com a sala per a usos de la parròquia.
Hakolimana fa aquestes afirmacions en la rèplica a una entrevista realitzada per aquest diari a Lluís Guerrero, que l'estiu va deixar la junta d'Amics de la Seu de Manresa després de 28 anys durant els quals ha estat l'ànima de l'entitat que ha impulsat la restauració de la Seu des que no hi havia cap iniciativa al respecte fins ara mateix. Guerrero va lamentar que el bisbat -del qual depèn Hakolimana- hagi tingut durant el mandat de Romà Casanova una actitud obstruccionista en relació amb els esforços de Manresa per convertir el seu monument principal en un actiu turístic plenament desenvolupat.
Critica a qui es considera perfecte
En relació amb les crítiques de Guerrero, el nou rector li retreu que es consideri a ell mateix i a la seva entitat perfectes. Hakolimana recorda a Lluís Guerrero que, «com a humans i com a cristians, seria ingenu penjar-nos la medalla de la perfecció. Som limitats i millorables. Les nostres actuacions, també. Per això, en Lluís té raó quan destaca l'impacte que diferents temperaments dels actors poden tenir sobre el funcionament de la Seu: bisbes, vicaris generals i rectors. Ara bé, al Lluís li sembla que els límits humans afecten només l'àmbit eclesiàstic. No li passa pel cap que puguin afectar també els Amics de la Seu, col·lectivament i individual. Amic Lluís, no hi ha el bàndol de la perfecció del qual vostè forma part enfront del bisbat d'homes limitats. Estem tots en el mateix vaixell, el d'homes limitats que s'esforcen per superar-se».
Quant a la descripció de Guerrero de la relació dels Amics de la Seu amb el bisbat d'«una certa desesperança i desànim», mossèn Joan considera que «el camí fet junts ens dóna més motius d'alegria que no pas amargs records». Esmenta «la restauració del portal de Santa Maria, la del Crist romànic i un llarguíssim etcètera» i els convenis per restaurar la Seu, i apunta que, «en l'entrevista, en Lluís no preveu la implicació del bisbat en aquest macroprojecte. Més endavant parla de l'incendi del claustre i de la seva posterior restauració. El que evita dir és que aquesta obra tan costosa es va dur a terme gràcies a l'assegurança que paga el bisbat anualment i que li costa uns quants milers d'euros. Temo que té una percepció selectiva de la situació». Està d'acord amb ell que «hauríem i podríem anar més ràpid, però la col·laboració institucional té la seva dinàmica» i fa notar que «hem triat anar acompanyats perquè volem anar lluny».
Mossèn Joan, que és com coneixen els feligresos el rector de la Seu, cita en la rèplica la feina feta a nivell del bisbat en pro de la basílica el darrer mig any, de la gran majoria de la qual no s'ha sabut res fins ara, i que ell ha explicat. «La Seu té contractada una tècnica per a la gestió de temes turístics i culturals; hem canviat la il·luminació interior per a una millor visibilitat de tot el patrimoni; hem obert el baptisteri a les visites; oferim la sala d'audiovisuals com a part del recorregut recomanat; acabem de renovar dos convenis de col·laboració amb l'Ajuntament; tenim firmat un acord de col·laboració amb l'Oficina de Turisme per oferir visites guiades pròpies; estem preparant un programa de formació de guies i treballem colze a colze amb el Museu Comarcal i amb la Cova. A més a més, som partícips proactivament en dos projectes d'envergadura com Manresa 2018 i Manresa 2022 i hem començat a participar en les iniciatives turístiques fomentades pel Consell Comarcal i Bages Impuls».
La Seu, estudiada a Alemanya
D'altra banda dues universitats alemanes estan realitzant sengles estudis sobre la Seu. Els dos equips d'investigadors que els duen a terme han estat a Manresa en més d'una ocasió per recollir informació del temple i, properament, és previst que un d'ells hi viatgi de nou amb aquesta mateixa finalitat.
Els estudis, iniciats el 2017, se centren en l'arquitectura de la Seu i en el valuós frontal florentí. El primer, el porta a terme la Universitat de Bamberg mitjançant un màster, i el segon, la Universitat de Berlín per mitjà de la Fundació Alemana per a la Investigació Científica, en l'anuari de la qual es publicarà un cop estigui enllestit.
