Una de cada tres infermeres catalanes està en risc de desenvolupar problemes de salut mental.
Aquesta és una de les conclusions de l’estudi «Salut, estils de vida i condicions de treball de les infermeres i infermers de Catalunya», presentat a Manresa pel Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i la Fundació Galatea.
L’estudi mostra els riscos als que està exposat un dels col·lectius professionals sanitaris més nombrós, amb més de 50.000 infermeres i infermers de les quals més de 1.700 treballen al Bages.
Les infermeres treballen majoritàriament en activitat assistencial de l’àmbit públic, concertat, privat i per compte propi. Es tracta d’un col·lectiu sotmès a unes complicades condicions de treball que afecten directament als seus hàbits de vida i la seva salut. Aquestes condicions augmenten considerablement els riscos psicosocials als que les infermeres estan exposades i que són especialment elevats en el cas de les que treballen a hospitals, ja que tenen una major càrrega de treball alhora que participen menys en les decisions del centre i tenen un menor suport dels seus superiors, tal i com desvetllen les dades recollides.
L’estudi mostra, entre d’altres indicadors de salut, que les infermeres i infermers presenten un major risc de desenvolupar problemes de salut mental, un 35,6%, com ara trastorns depressius, afectius, d’angoixa o d’ansietat, molt per sobre d’altres professionals de la salut (18-20%) i de la població general (9,7%).
Un risc que ve determinat per múltiples factors com ara l’elevada presència d’indicadors de dolor i fatiga entre el col·lectiu, factors associats a trastorns d’ansietat o la manca d’hores de son. Una de cada tres infermeres dorm menys de 6 hores.
Són desencadenants també les llargues jornades i els horaris poc convencionals així com les elevades càrregues de treball amb les que han de treballar les infermeres. La precarietat laboral, que afecta un 27% d’infermeres i infermers, i la tensió i frustració que causa el poc control sobre el propi treball, la poca participació en les decisions comunes i el poc suport de l’equip de treball i dels superiors, aspectes tots ells reflectits en l’estudi, esdevenen igualment situacions de risc.
Una de cada tres infermeres i infermers considera que la seva situació laboral és insegura, especialment en les infermeres menors de 40 anys que treballen majoritàriament amb contractes d’interinitat o temporalitat. A aquesta inseguretat percebuda, se li afegeix que un 33,7% realitzen jornades sense horari fix, per torns de dia, nit o de caps de setmana. Un tipus de jornada que difícilment és compatible amb la conciliació familiar i social.
A l’estrès de la situació laboral, s’afegeix la baixada de sous generalitzada que afecta el 83% del conjunt, especialment els professionals del sector públic o el concertat i que treballen en un centre d’atenció primària, un àmbit on s’ha arribat fins a pèrdues del 41,4% del sou.
«És molt important tenir l’estudi que, en definitiva, confirma quelcom que ja intuíem», explica la Degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, Núria Cuxart. «La sensació de cert maltractament del col·lectiu està molt present entre les infermeres i està clar que té un impacte directe en la seva salut», explica, «cal que hi posem mesures i compromís per part dels centres de treball per revertir una situació que afecta precisament als professionals que tenen cura del ciutadà. Les infermeres i infermers del nostre país han d’estar també ben cuidades a fi que puguin desenvolupar la seva professió en les millors condicions».
«Aquests resultats ens ajuden sempre a dissenyar intervencions tant preventives com assistencials que milloren el benestar no solament d’aquests professionals, sinó també el dels ciutadans atesos per ells», comenta el Dr. Miquel Vilardell, president de la Fundació Galatea.
La presentació a la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa i sota l'auspici del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), va anar a càrrec d'Albert Tort, president del COIB; Núria Cuxart, degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya; Lucía Baranda, responsable del grup investigador de la Fundació Galatea, i Soledad Gallardo, infermera i gerent de l’Hospital Comarcal d’Inca.
Sobre el CCIIC
El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIC) està format per tots els col·legis territorials d’infermeres i infermers de Catalunya, representant a més de 43 mil infermeres i infermers col·legiats. Es tracta d’una corporació de dret públic la finalitat principal de la qual és representar la professió infermera davant les administracions públiques, corporacions professionals i d’altres entitats a fi de vetllar per la defensa de la professió infermera d’acord amb els interessos i necessitats dels ciutadans de Catalunya en relació amb l’exercici professional infermer.
Sobre la Fundació Galatea
Arran de l’experiència del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM, Consell de Col·legis de Metges de Catalunya) i el RETORN (Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida i Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona), el 2001 es crea la Fundació Galatea, amb la finalitat de promoure la salut i el benestar físic i mental i la qualitat de vida dels professionals de la salut. Recentment s’hi han incorporat també farmacèutics i veterinaris (2012), psicòlegs (2015), odontòlegs i treballadores socials (2016) i fisioterapeutes (2017).
La Fundació Galatea té la missió de fomentar estratègies d’autoprotecció de la salut per fer front als factors de risc per l’exercici de la professió. Per això, promou estils de vida saludables, ajuda a prevenir malalties evitables a partir dels resultats dels estudis sobre la salut dels professionals de l’àmbit de la salut i ofereix l’assistència adequada als professionals malalts.
