Pot semblar utòpic, però funciona. La capacitat per afrontar una situació de malestar o de dolor, per cultivar els moments de benestar o per calmar una estona d'angoixa és dins nostre. Tot depèn de les eines que tinguem per fer-ho possible. Així, a grans trets, és el que aconsegueixen les anomenades teràpies de tercera generació que s'apliquen des de l'any 2012 a persones amb problemes mentals, i de manera força pionera al país, al Centre de Salut Mental d'Adults (CSMA) d'Althaia i al Centre d'Atenció i Seguiment de les Drogodependències (CAS) a Manresa.
Les psicòlogues Yolanda Martínez, Rosa Tejedor i Dominica Díez han explicat a aquest diari quines són les teràpies que actualment apliquen i posen en pràctica a Althaia, i com els resultats han aportat millores significatives a la simptomatologia i la qualitat de vida de moltes persones. Des de l'any 2012, han introduït diverses teràpies de tercera generació en format grupal: uns 320 pacients del Bages han passat per programes transdiagnòstics de mindfulness; unes 180 persones han participat en el programa específic de teràpia cognitiva basada en mindfulness per la depressió; i unes 80 han après habilitats de regulació emocional basades en la teràpia dialèctica conductual. Tots els programes que s'implementen a Althaia tenen evidència científica amb estudis rigorosos i, de fet, el model d'intervenció psicològica que es fa a Althaia ha estat presentat i reconegut en congressos internacionals.
Aprenentatge vivencial
La característica més rellevant d'aquestes teràpies de tercera generació és que, tal com explica la doctora Yolanda Martínez, psicòloga clínica, a diferència de les teràpies anomenades de primera generació, que se centren a «canviar els símptomes, la manera com pensa o sent la persona, les de tercera es caracteritzen per oferir habilitats per canviar allò que és possible canviar, i per acceptar allò que no poden canviar, i ajuda la persona a crear una vida que tingui sentit». Aquestes teràpies també tenen la particularitat, tal com detallen les psicòlogues, «que es basen en un aprenentatge molt vivencial de les habilitats, fet que facilita la seva adquisició».
Un exemple. En la teràpia anomenada dialèctica conductual, en la qual participen pacients ja vinculats al CSMA i al CAS, i que es caracteritzen per tenir una elevada impulsivitat i reactivitat emocional, les psicòlogues assenyalen que «es fa un entrenament perquè la persona aprengui a respondre de manera diferent davant del malestar». Això què vol dir? Doncs posem el cas que hi ha una persona que està nerviosa i que sol respondre davant del nerviosisme fent afartaments alimentaris; o que hi ha una persona que quan té dolor opta per fumar porros. Amb aquestes reaccions, expliquen les psicòlogues, «els pacients responen al malestar amb unes conductes que els perjudiquen». Per això, aquesta teràpia, «que té una gran evidència científica, dona al pacient un gran nombre d'habilitats per superar situacions de malestar sense recórrer a la conducta que feia de manera automàtica i que el perjudicava més».
Estratègies alternatives
Per tant, aquella persona que hauria fet un afartament o s'hauria fumat un porro per evadir-se del dolor, a les sessions de la teràpia dialèctica conductual haurà après, primer, «a ser conscient del que nota. I a partir d'aquí, podria posar en pràctica totes les habilitats que haurà entrenat fent la teràpia. Per exemple, potser sabrà que davant de petits malestars, li haurà anat bé aplicar una estratègia de distracció momentània com fer ganxet; o de desactivació fisiològica, com ara dutxar-se amb aigua freda o anar-se'n a córrer. Cada pacient té detectades les seves estratègies d'afrontament».
Aquesta teràpia, que segons les psicòlogues ensenya 60 o més estratègies al pacient (que abans només en tenia poques i sovint perjudicials), fa que els participants se sentin orgullosos de si mateixos: «Per a ells és molt gratificant».
Aturar el pilot automàtic
Una altra de les teràpies que s'aplica a Althaia, en aquest cas des de l'any 2012, és la de mindfulness terapèutic. S'aplica a persones amb trastorns d'ansietat, afectius, addiccions, entre d'altres, i intenta incidir en la manera amb la qual les persones es relacionen amb un dolor o malestar. Les psicòlogues destaquen que «el mindfulness fomenta el fet de no actuar amb el pilot automàtic, es funciona en el dia a dia d'una manera més present i amb unes actituds per acceptar la realitat i els possibles moments de malestar o patiment».
Una altra cosa en la qual es fixa la teràpia de mindfulness és a afavorir centrar l'atenció en el moment present. Per aconseguir posar l'àncora en l'aquí i l'ara, treballen diferents exercicis que se centren en «la respiració, el propi cos o els sons que ens envolten». La doctora Dominica Díez, psicòloga clínica, explica que «quan focalitzes l'atenció en el moment present fas baixar els mecanismes d'estrès i es redueixen els errors i el patiment». Díez destaca que «el que fem a Althaia és mindfulness terapèutic, per la qual cosa cal no confondre'l amb el mindfulness per al públic en general».
Divagant en la tristor
I com es posa en pràctica? Doncs com assenyala Dominica Díez, els pacients «ho acaben aplicant en el seu dia a dia, ja que és un canvi d'enfocament a la vida». Assenyala que «la gent sol passar el 47 % del seu temps divagant, sense que l'atenció estigui centrada en el que fa». Això li passa a tothom, però quan hi ha un trastorn psicològic, per exemple una depressió, «aquest 47 % del temps la persona estarà pensant en la problemàtica que té o en altres aspectes negatius del passat o del futur que probablement magnifica». Amb l'entrenament de mindfulness «la persona aconseguirà adonar-se quan apareixen aquests rumiaments, veurà que la seva atenció està divagant i es dirà, per exemple, 'ostres, estic cuinant? No, realment, estic pensant en els meus problemes', i tindrà la capacitat de tornar al moment present i, en aquest cas, centrar-se en la cuina».
Un altre exemple. Un pacient amb dolor crònic pot pensar «jo he de viure tota la vida amb aquest dolor?», o bé, aplicant el mindfulness, pot preguntar-se «he de viure amb el dolor que sento ara i, després, ja ho anirem veient. No he de patir el malestar del futur».
Un compromís amb la vida
Altres teràpies de tercera generació amb què treballen les psicòlogues d'Althaia és la d'acceptació i compromís, que s'aplica a grups de pacients amb malalties mentals i addiccions. Com diu el nom, el primer pas és fer el treball d'acceptació de la situació personal i dels possibles efectes, com ara el malestar. La doctora Rosa Tejedor, psicòloga del Centre d'Atenció i Seguiment a les Addiccions, comenta que «hi ha persones que per evitar sentir malestar perden aspectes crucials de la seva vida. Per exemple, hi ha qui ens diu, 'm'agradaria poder portar els meus fills a l'escola, però no els hi acompanyo mai perquè quan surto de casa em trobo malament i tinc ganes de consumir'. Davant d'una situació com aquesta els entrenem simulant situacions que podrien assemblar-se a dur els fills a l'escola». Amb aquests exercicis els pacients tenen l'oportunitat d'actuar d'una manera diferent davant del malestar.
L'altre vessant de la teràpia és la del compromís, que persegueix que el pacient es responsabilitzi dels aspectes rellevants de la seva vida. Tejedor exemplifica: «Aquella persona, a banda de tenir una addicció, doncs potser és pare, potser és parella, potser té una feina. Doncs volem que cuidi aquests aspectes de la seva vida, que s'hi comprometi».
Recordar tenir cura d'un mateix
També hi ha el programa d'autocompassió, que va adreçat a persones amb trets de personalitat d'elevada introversió, inseguretat, perfeccionisme, aspectes que «acaben creant problemes de funcionament en el seu dia a dia, i que els poden afectar en els àmbits familiar, laboral, lúdic, social, etc».
Un aspecte innovador del Centre de Salut Mental d'Althaia és que des de psicologia sovint s'utilitza un model transdiagnòstic que no treballa centrant-se en un trastorn concret, sinó en les dificultats subjacents comunes presents en diversos trastorns. Així, davant d'una persona amb un problema concret, es decideix si requereix una intervenció psicològica individual, grupal o bé totes dues, i en el cas que es consideri que es pot beneficiar d'un programa grupal, s'avalua quin li pot resultar més beneficiós. Això permet evitar etiquetes que poden tenir efectes estigmatitzants, i és més eficaç.
