Nova marxa enrere de la jutge de Manresa que investiga l'1-O al Bages. La magistrada, Maria Teresa Rodríguez, ha hagut de rectificar una resolució seva en què impedia als ferits per les càrregues poder presentar un recurs a l'Audiència de Barcelona contra la seva negativa d'allargar el període inicial d'investigació, que està a punt d'esgotar-se. Ara, en un informe al qual ha tingut accés Regió7, ha admès que s'havia equivocat i que les víctimes sí que tenen dret a recórrer la seva decisió.

D'aquesta manera, serà l'Audiència qui decidirà finalment si s'ha de donar per conclosa la fase d'investigació, que és el que pretén la jutgessa manresana, o si, en canvi, s'ha d'allargar efectivament el procés d'instrucció, que és el que demanen tant l'acusació particular com la fiscalia, per determinar així les possibles responsabilitats penals de la Guàrdia Civil.

No és el primer cop que la jutge Rodríguez ha hagut d'esmenar les seves pròpies decisions relacionades amb l'1-O al Bages. Fa poc, ja va haver de tornar a citar de nou l'alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez, després de reconèixer que, la primera vegada, no ho havia fet correctament, ja que l'havia convocat per un delicte de desobediència sense argumentar-li el motiu. Dies abans, l'Audiència ja havia obligat la jutge a fer el mateix amb un dels altres imputats per desobediència, el regidor santjoanenc Jordi Pesarrodona.

Ara, en aquest nou cas, la jutge havia vulnerat el dret dels ferits d'apel·lar a l'Audiència de Barcelona la seva negativa de declarar la complexitat de la causa, un terme jurídic que permet allargar el període d'investigació d'un cas.

La llei estableix que el termini ordinari per a la instrucció de les causes penals és de 6 mesos. Si, un cop superat aquest període, les parts consideren que no hi ha hagut temps de practicar totes les diligències necessàries per aclarir els fets, la jutge pot declarar la complexitat i allargar la instrucció dels 6 als 18 mesos. Fins i tot, després, encara es podria prorrogar dels 18 als 36 mesos.

En el cas de la investigació de les càrregues de l'1-O al Bages, la jutge va decidir que no hi havia indicis que la Guàrdia Civil hagués comès cap excés i que, segons ella, ja s'havien practicat totes les proves necessàries, per la qual cosa es negava a allargar el període d'instrucció. Si la seva decisió fos ferma, significaria que, un cop es practiquin els últims interrogatoris previstos (que estan assenyalats per a aquest mes de juliol), la jutge podria donar per tancat el cas en qualsevol moment.

El Col·legi d'Advocats de Manresa, que representa els 50 ferits de l'1-O al Bages, va presentar de seguida un recurs contra aquesta decisió, un recurs que, en primer lloc, per una qüestió procedimental, anava adreçat al mateix jutjat i que, després, havia d'acabar a l'Audiència. Però la jutgessa manresana es va negar a admetre'l a tràmit, tot argumentant que la llei no permetia recórrer aquest tipus de decisions. I, per tant, bloquejava qualsevol possibilitat de poder allargar la investigació.

En realitat, la llei impedeix presentar un recurs contra la denegació de pròrroga de 18 a 36 mesos, però sí que permet recórrer la negativa d'allargar una instrucció de 6 a 18 mesos. Per aquest motiu, el col·legi va presentar un recurs de queixa a l'Audiència, que, per poder resoldre'l, va demanar un informe a la jutge manresana perquè motivés la seva decisió.

I ha estat en aquest informe on la jutgessa ha reconegut que s'havia equivocat i que, per tant, la seva resolució en què denegava el recurs «no resultava conforme a dret». Ara, aquest informe ha passat a l'Audiència, que haurà de donar per acceptat el recurs de queixa. El pas següent és que la jutge manresana admeti a tràmit el recurs dels advocats, i previsiblement el desestimarà. Finalment, el recurs acabarà a la taula de l'Audiència, que l'haurà de resoldre.