Fa tres anys, Oumaima Nekkar vivia de lloguer amb el seu marit, però es van quedar sense ingressos per poder continuar pagant les despeses. Ella estava embarassada. Poc temps després, els va arribar una ordre de desnonament.
«Els primers mesos ens van tallar l'aigua, la llum€», explicava Nekkar. Acabava de néixer la seva filla. «L'assistenta social em deia que em podien portar a un centre per a mares, però allà no hauria estat bé», afegia la jove. Quan estava a punt de ser desnonada va conèixer la PAHC, que li va oferir l'oportunitat d'anar a viure al bloc 4.
Dos anys després, «encara vius amb por per si vindran a la nit a desallotjar-te, per les cartes que t'arriben, per si et tallaran la llum€», deia preocupada la jove.
Al seu marit fa mesos que el van deportar al Marroc i fins d'aquí a cinc anys no podrà tornar a l'Estat espanyol. La jove, de 21 anys, viu amb la seva filla de dos anys. «Fins ara anava a la plataforma d'aliments per aconseguir menjar, bolquers, però ara ja tinc l'ajuda social», explicava Nekkar, «m'agradaria poder negociar un lloguer social amb la SAREB», apuntava.
A la plataforma ha trobat el suport per seguir endavant. «Amb la PAHC tens una família molt gran», afirmava emocionada. «És molt diferent quan estàs sola que quan tens gent al teu voltant, et sents més forta i no tens tanta por», destacava.
