L'empresa que distribueix el mètode anticonceptiu per a coloms, ZooEthics, ubicada a Òdena, contradiu la versió de l'Ajuntament de Manresa extreta del darrer cens que s'ha fet a la ciutat d'aquesta població d'aus. Assegura que les xifres demostren «la poca efectivitat de les captures realitzades» fins ara per part del consistori i insisteix que la utilització del fàrmac no suposa cap risc per a altres espècies d'ocells.

Com a resposta a la informació feta pública per Regió7 el 2 d'agost passatRegió7, en què la regidora de Salut, Mercè Rosich, apuntava que l'Ajuntament tenia dubtes sobre l'eficàcia i les conseqüències del fàrmac i que per això n'havia encarregat un informe més detallat, fonts de ZooEthics asseguren que «en cas que el consistori decideixi no aplicar el nostre mètode, no s'excusi en dubtes que ja hem aclarit a bastament».

Segons les dades del darrer cens, actualment hi ha a la ciutat entre 3.672 i 4.760 coloms. Aquesta xifra suposa un lleuger retrocés respecte a les dades del cens anterior, que es va fer el 2006, en el qual es va estimar que la població d'aquestes aus era de 5.215.

Josep Costa, biòleg manresà i director de ZooEthics, no considera que aquesta disminució faci palès que s'ha estabilitzat la població de coloms a Manresa, tal com valoren els responsables de l'estudi: «Cal recordar que des del 2006 fins al 2017 el consistori ha capturat prop de 30.000 ocells i la població només s'ha reduït entre 550 i 1.500 exemplars», fet que «corrobora que no ha estat un mètode eficaç», assenyala Costa.

El colom és una espècie amb una elevada natalitat i amb les captures «es vol augmentar la mortalitat, just el vector que l'espècie contraresta de forma evolutiva», afegeix. És per això que defensa la idoneïtat d'utilitzar l'anticonceptiu per «atacar la natalitat i desarmar l'espècie». El fàrmac està compost de nicarbazina i s'administra en forma de pinso.

Davant dels dubtes expressats pel mateix Ajuntament sobre l'afectació d'aquest mètode en altres espècies d'aus, Costa aprecia que la mida del gra és massa gran per ser consumit per altres ocells de mida inferior i que el fàrmac ha estat dissenyat per actuar segons el sistema digestiu dels coloms (la nicarbazina s'absorbeix als cecs intestinals i per exemple els pardals no els tenen funcionals). Així mateix afirma que és un producte «que s'usa a tones» en granges de pollastres i aviram i «no hi ha hagut mai cap cas d'intoxicació ni de persones, ni d'aigües, ni de sòls, ni altres espècies animals».

El pinso anticonceptiu té l'aval jurídic dels col·legis d'advocats catalans i ja està implantat en més d'una cinquantena de municipis arreu de l'Estat espanyol.