La carretera de Vic va ser un dels vials més llargs de la ciutat. Es va anar urbanitzant durant la segona meitat del segle XIX i primers del XX, quan la ciutat va enderrocar les muralles.

Al llarg de la carretera podem trobar diferents tipologies constructives. Al començament, hi ha una sèrie d'edificis senyorials construïts a la segona meitat del segle XIX i principi del XX. Més amunt, cases d'habitatges amb comerços-habitatge a les plantes baixes i, encara més amunt, casetes de planta baixa i primer pis entre mitgeres, magatzems i naus industrials que han estat substituïts per edificis d'habitatges moderns.

Un dels principals edificis senyorials de la carretera de Vic és la casa Armengou, situada a la cruïlla amb l'actual carrer de Sant Joan Baptista de La Salle (abans Infants o, popularment, Esquilets) i que va edificar la família de ferreters Armengou.

De l'alt Berguedà a Manresa

L'any 1848 Jaume Armengou i Orriols, ferrer i moliner de l'alt Berguedà, es va instal·lar de ferreter a la plaça de l'Hospital. L'any 1860 es van traslladar al carrer de Sobrerroca número 27, on es va produir el fort creixement del negoci amb la col·laboració dels seus fills Pere Armengou Manso (1854-1909), que va ser alcalde de Manresa entre 1904 i 1909; Josep, Jaume i Franciscu.

El 1898 van inaugurar un magatzem de ferros al carrer dels Infants i, l'any següent, Pere Armengou va demanar permís a l'Ajuntament per construir «un edificio grandioso, de bellas proporciones, de severo y elegante aspecto, el que el Sr. Armengou construye con fachada a la carretera de Vich y calle dels Esquilets cuyos elementos constructivos, contribuiran a la belleza del conjunto» (segons una cita que ens ha passat l'estudiós Albert Casas extreta del setmanari El Estandarte Manresano).

Una pròrroga del permís

La construcció es devia retardar perquè l'any següent trobem que Pere Armengou va demanar una pròrroga al permís que li havien concedit l'any anterior per tancar el terreny de la seva propietat a la carretera de Vic i Infants, on volia construir una casa de planta baixa i dos pisos.

L'arquitecte municipal Ignasi Oms i Ponsa va ser l'encarregat de projectar la gran casa palau als números 15-17 de la carretera, mentre que el contractista de l'obra va ser Celedoni Portella i, l'encarregat, Salvador Pons.

Oms va projectar un bloc format per dos edificis d'habitatges amb entrades independents simètrics i uniformes de planta baixa més dos pisos. La planta baixa estava -i està- destinada a botigues i a magatzem. La façana, d'estil eclèctic, presenta una barreja d'elements i materials: el parament d'obra vista de pedra vermella, la pedra i el ferro forjat, però amb una uniformitat i regularitat d'obertures amb els paraments d'obra vista.

Cada un dels dos blocs té quatre obertures en balcons de ferro de fosa al primer pis i al segon pis. Separen les quatre obertures de cada planta, al primer pis una fornícula destinada a contenir la imatge d'un dels patrons de la família, mentre que la separació al segon es fa mitjançant motllures de pedra amb decoracions florals i un element de ferro forjat coronat per la imatge del Sagrat Cor, que es va popularitzar en aquells anys a la nostra ciutat. L'edifici és coronat per una barana amb motllures i mènsules.

Un altre magatzem d'una sola planta es troba al carrer de Sant Joan Baptista de La Salle i va ser construït, com s'ha dit, abans. El 1903 es va inaugurar la gran casa palau i als baixos s'hi va establir la ferreteria Armegou amb el nom comercial de Fills de Jaume Armengou. La família va passar a residir al primer pis.

La botiga era immensa i ben aviat es va convertir en una de les més importants de Manresa, la comarca del Bages i bona part dels nuclis industrials del Llobregat i el Cardener. Subministrava una gran quantitat d'articles, com ferros, maquinària, carbó, canonades de ferro i plom, articles sanitaris i materials per a la construcció, entre altres.

Tres carreters feien el transport

La venda d'acers per a les fàbriques i tallers metal·lúrgics i de bigues de ferro per a la construcció eren molt importants, com ho demostra el fet que, a principi del segle XX, tenien tres carreters amb els seus carros i cavalls que feien el transport de l'estació al magatzem i d'aquí als clients, com, per exemple, els fabricants de les colònies industrials.

El 1997 va tancar la ferreteria i els baixos van ser compartimentats i ocupats per diferents negocis comercials. Entre els anys 2002 i 2006, l'edifici va ser rehabilitat i restaurat per l'arquitecte manresà Jordi Oliveras i Samitier.