Comerços a l'engròs: vi, oli, cereals i ferreteries

El fet que la carretera de Vic fos un dels nous eixos d'entrada de la ciutat, juntament amb la carretera de Cardona, va fer que des de la seva construcció s'hi instal·lessin la majoria dels constructors de carros i de basters.

També un gran nombre de comerços a l'engròs. A final del segle XIX hi havia tres graners, sis majoristes de vi i un magatzem d'olis i, a la muralla del Carme, quatre empreses de transport, una ferreteria i tres magatzems d'olis, a més a més de cases de menjar, fàbrica de pastes per a sopa i majoristes de plats i d'olles, entre d'altres.

En aquest comerç a l'engròs destacaven els comerços de cereals Puigdellívol, Riba i vda. Mujal, on venien cereals, despulles de blat, adobs, sal de Cardona i, a partir de la dècada dels vint, fosfats, nitrats, sals amoniacals, etc. Aquest majorista i els seus viatjants van introduir els fosfats, els nitrats i les sals amoniacals en la majoria dels pobles del Bages, del Berguedà, del Solsonès i de part de la Segarra.

Un negoci característic de la carretera de Vic i dels voltants també van ser les destil·leries i la venda de vi a l'engròs, que van experimentar un gran creixement a partir dels anys trenta i, després de la guerra, en obrir més destil·leries (Palomas, Carrió, Selga, Roqueta, entre d'altres).

Les grans ferreteries van ser un altre comerç d'aquest vial. Al començament, Vilarmau; més amunt, Sol, Serra i Cia; després, Sol Germans i a la cruïlla amb el carrer dels Infants, els Armengou, i més amunt, en el franquisme, la Mercadé i La Manresana.

No cal dir que aquesta especialització comercial no estava orientada només al consum dels habitants de Manresa sinó també als de la tota la comarca i la zona d'influència.