«No he signat mai cap fitxa federativa sense fer la prova d'esforç». La doctora Carme Comellas fa més d'un quart de segle que exerceix de garant de la salut dels esportistes de la Catalunya Central de totes les edats, condicions i nivell competitiu.

Comellas qualifica com «un pas imprescindible» la integració, ara fa deu anys, del Centre de Medicina de l'Esport al CIMETIR. «Fer-ho ens permetia donar un servei més ampli, integral i complet, que comprenia des de les avaluacions funcionals esportives, tal com hauríem d'anomenar les revisions mèdiques, fins a la rehabilitació».

Des de la seva constitució, ara fa 32 anys, el Centre de Medicina ha valorat i fet el seguiment de prop de 22.500 esportistes. I des de la seva integració al CIMETIR una mitjana anual de 1.500 persones s'han sotmès a l'avaluació de Carme Comellas i Maria Jesús Cifuentes, la seva mà dreta. El 2011 la xifra es va enfilar fins a les 1.804 revisions. Les dades ratifiquen l'encert de mantenir els estàndards de qualitat del Centre de Medicina de l'Esport i de renunciar a fer revisions escombraries.

La inclusió de l'àrea de medicina de l'esport al CIMETIR ha comportat que Comellas i l'equip mèdic que coordina pugin atendre les lesions dels esportistes des del servei d'urgències, ja que «hem establert concerts amb totes les federacions esportives per atendre les lesions», assenyala Comellas; fer-ne el seguiment «a través de les consultes externes generals o de les especialitzades en la mà, el genoll, l'espatlla, el maluc, el peu i la columna vertebral» exposa i, per últim, «tutelar la rehabilitació dels esportistes». L'equip assistencial del Centre de Medicina el completen el traumatòleg Jordi Puigdellívol i l'expert en ecografia Jordi Marcos. Els fisioterapeutes Òscar Muncunill i César Olmedo assumeixen la rehabilitació.

'Revisions escombraries' legals

La doctora Carme Comellas admet que per fer esport federat «la llei només demana una exploració general, una revisió cardiorespiratòria i un electrocardiograma en repòs». La normativa permet l'execució de les anomenades revisions escombraries, exploracions admeses per moltes federacions que poden arribar a fer-se en una furgoneta.

L'especialista reflexiona que «amb un electrocardiograma en repòs puc detectar el 80% de les patologies cardíaques, però amb la prova d'esforç aquest percentatge augmenta de manera significativa, tot i no poder garantir el risc zero». Comellas afirma que «hi ha un esport per a tothom, només cal trobar-lo»; explicita que «per començar a caminar no cal fer-se una revisió mèdica, amb l'excepció dels diabètics i els pacients hipertensos», i conclou que l'avaluació funcional esportiva «és imprescindible per als infants, els joves i els esportistes d'alta exigència i aconsellable per a qui s'inicia en la pràctica de l'esport».

El CIMETIR va rebre l'acreditació com a centre de nivell 3, la màxima en el sector de la medicina esportiva a començament del 2017, fet que li permet formar metges interns residents (MIR) especialitzats.

Atendre «les persones afectades per malalties greus com els pacients de càncer que estan fent tractaments de quimioteràpia que volen fer esport» és un dels nous reptes dels especialistes. «Estem comprovant que la majoria d'aquestes persones obtenen beneficis de l'activitat física. Avaluar-les és un desafiament i comporta prendre decisions i arriscar, però, què és millor, assumir el risc d'una arrítmia o enviar algú a casa amb una depressió». « És molt fàcil dir 'no, no facis esport'», rebla.

D'altra banda, els professionals del CIMETIR estan impulsant un programa experimental inclòs dins de l'Àrea d'Investigació i Recerca de la Fundació Althaia anomenat Kinesis. «Consisteix en el desenvolupament d'un aparell que ens ha de permetre conèixer el risc que té un esportista de tenir un trencament del lligament encreuat anterior». Així, les persones amb un alt risc «es podrien sotmetre a un tractament preventiu de tonificació per evitar que la lesió s'acabés produint».

A més del problema de la manca d'espai que la propera ampliació ha de solucionar, Comellas constata dues millores a fer per mantenir-se en l'excel·lència. «Suprimir els intervals entre la diagnosi de patologies no agudes i l'inici de les sessions de recuperació i oferir la readaptació a l'esforç als esportistes que ho requereixin».