No s'han de barrejar peres amb tràilers. Ho va advertir el regidor d'Hisenda, Josep Maria Sala, en resposta a Andrés Rojo, de Ciutadans. De fet, es pot pensar en un tràiler ple de peres, anant cap al mercat. Sala volia retreure a Rojo la seva confusa intervenció al debat anual dels impostos municipals, també coneguts com «ordenances fiscals». És el dia en què els regidors i l'alcalde discuteixen com entraran en les nostres butxaques l'any que ve, i la sala era buida de públic. Hi havia els membres del consistori, periodistes, i prou. Algun regidor va saludar la gent «que segueix el debat per Internet». Existeixen, aquestes persones? A la sortida, aquest cronista va trobar-ne una que diu que sol fer-ho, però aquell dia s'ho havia saltat. En tot cas, la sala era espantosament buida de públic quan es va decidir apujar un 1,5% els tipus de l'IBI, de l'IAE, de l'impost de fer cases i de l'impost de vendre-les amb benefici.

Andrés Rojo va parlar atropelladament de moltes coses. De l'envelliment de la població manresana, de l'atur, del deute, de les deixalles, de deficiències, d'«ús partidista» dels diners ciutadans, i de moltes altres coses. I per tot això, hi votarien en contra. Aquest cop no li havien escrit el discurs, o no havia entès el que li escrivien. Les coses que va enumerar haurien sonat diferents si les hagués encadenat. Per exemple: «Com que Manresa és a la cua de Catalunya en indicadors econòmics molt importants, necessita atraure inversions i ajudar les empreses que ja té, i això no s'aconsegueix apujant impostos». És un discurs liberal del tot legítim. Però Rojo no va lligar els elements per convertir-los en un raonament lluminós, sinó que va permetre que apareguessin com ho va definir Sala: un garbuix. Però el que realment va irritar Sala va ser que Rojo donés a entendre que es llançaven diners per motius polítics independentistes. I això també va fer enfadar l'alcalde, que no es va estar de palesar-ho.

Però el de Ciutadans no va barallar-se només amb el govern, sinó també amb el socialista Felip González, que apel·lant a la coherència d'haver estat govern (el seu partit, no ell) i haver apujat impostos, va anunciar el vot a favor en bescanvi d'una modificació social acceptada. A Rojo no li va agradar quedar-se sol amb la CUP en el vot en contra, i va burxar González amb una altra intervenció complicada en què va barrejar el nou salari mínim amb la visita d'Iglesias a Junqueras. Més endavant va presumir que ells, com a oposició, donaven feina al govern, «no com altres». I González va replicar que no es tracta de cansar el govern sinó d'aconseguir coses.

Mentrestant, la CUP reclamava una fiscalitat més redistributiva, igual com havia fet Ton Sierra, i municipalitzar la recollida de deixalles. Com cada any, van aclarir des del principi. I com cada any, Sala els va dir que tenien filosofies tan diferents que no valia la pena discutir. I González es va queixar que el regidor del govern menystingués aquells grups que enfocaven les coses d'una altra manera, i va advocar per ajuntar les discussions dels ingressos i les despeses. Que era el que potser intentava Rojo, però ho va explicar d'aquella manera seva.

L'inexistent públic no es va decantar per cap de les posicions, i les ordenances foren aprovades. Ordenança: «disposició general de caràcter reglamentari» o bé «Soldat que està a les ordres d'un oficial per a afers del servei».