Regidors, tècnics i historiadors d'una vintena de municipis van participar ahir a Manresa a la quarta Trobada d'Ajuntaments de la Xarxa Mai Més de Memòria i Prevenció del Feixisme, que impulsa l'Amical de Mauthausen i altres Camps.
Ponències, debats, espais de treball, parlaments institucionals i d'homenatge amb el fil conductor comú de practicar de forma activa la memòria històrica i fer-ho sense caure en la banalització del feixisme, que ha esdevingut un perill cada cop més present a l'esfera pública.
Ho va dir l'historiador Cèsar Lorenzo. Només cal parar l'orella i es pot escoltar multitud de càr-recs i persones a títol individual dient-se feixistes els uns als altres.
«L'ús banal del feixisme es repeteix constantment, igual que la proliferació d'anàlisis sense fonament», va dir Lorenzo. Amb un panorama ple de dits que asse-nyalen l'altre com a nazi, el problema és que el terme es buida de contingut contrastat i contrastable. Es desdibuixa el feixisme ficant en aquest sac la dreta populista radical que, d'altra banda, pressiona la dreta moderada cap a espais més reaccionaris i, fins i tot, la pressió arriba a àmbits socialdemòcrates que es poden veure contaminats, per exemple, per plantejaments antiimmigració del tipus els de casa primer.
Lorenzo va recordar que ja hi ha partits neofeixistes amb representació parlamentària a Europa, tot i que, des del seu punt de vista, «difícilment hi podria haver un règim polític feixista a Europa» per la institucionalització de mecanismes de control.
L'expert va criticar tant el fet que s'infravalorés el terror de la dictadura franquista com que s'acusi de dictatorial l'estat de dret i l'imperi de la llei.
La també historiadora, i vicepresidenta de l'Amical de Mauthausen, Rosa Toran va aprofundir en la utilització d'eufemismes i la manipulació del llenguatge i va llançar una pregunta a l'auditori que ho resumia tot: «odiant es poden resoldre els problemes?».
El moment culminant de la jornada va ser l'acte oficial d'homenatge als deportats manresans amb la presència de les regidores Anna Crespo i Mercè Rosich; el president de l'Amical de Mauthausen, Enric Garriga; i alumnes i professors del Peguera, Pius, Lacetània i Gerbert d'Aurillac.
