Poques coses angoixen tant les famílies com la descoberta de dificultats d'aprenentatge en els petits que poden condicionar el seu desenvolupament futur. Per tal de donar claus per afrontar-les, el Moviment Cristià Comunitari va dur ahir a l'auditori de la Plana de l'Om de Manresa una experta: Anna Tapias Oller, supervisora de l'equip de trastorns d'aprenentatge de la Fundació Vidal i Barraquer.

La psicoterapeuta va combinar la descripció de casos reals amb informació més acadèmica per intentar aportar pautes a un auditori format majoritàriament per professionals de l'educació.

Va explicar el cas d'un infant a qui li costava moltíssim llegir i escriure, i com inicialment es va fer un diagnòstic erroni fins que va aflorar que el seu germà era autista i estava reproduint una pauta que per a ell era normal. A més, relacionava el procés d'aprenentatge amb la dificultat, i això propiciava un estancament.

Tapias es va referir al concepte d'intel·ligència atrapada i va aconsellar tenir una mirada molt àmplia per trobar el desllorigador d'unes problemàtiques sobre les quals hi ha la tendència a classificar dintre de categories que sovint es veuen desbordades per la multiplicitat de condicionants.

Per tal d'alliberar, d'obrir la porta de sortida a les intel·ligències atrapades, Tapias va remarcar que sense desig tampoc no hi ha aprenentatge. Així que toca trobar més solucions. Una recerca que passa per acceptar que si l'infant no aprèn de la forma com l'estan ensenyant, caldrà ensenyar-lo tal com aprèn. Transmetre-li que no és posseïdor de defectes sinó de particularitats.

Es va referir al poder de la metàfora per poder interpretar què li està passant. Tapias ha tractat infants que li havien dit que el que passava era que tenien encesa una televisió amb molts canals al seu cap o que eren com un volcà. «No es tracta d'apagar el volcà ni la televisió», va dir, sinó de buscar la forma de centrar l'atenció de l'infant o d'ensenyar-lo a controlar els seus impulsos a la seva manera. Aquesta feina de desfer nusos per aplanar el camí a l'aprenentatge té múltiples estratègies i triar la més adequada és una feina complexa.

Tapias va explicar que funcionava molt bé canviar de rol. Fer que l'infant conduís l'educadora sobre la forma de resoldre un problema. No es pot oblidar que s'estima que aprenem el 10% del que llegim, el 20% del que escoltem, el 30% del que veiem, el 50% del que veiem i escoltem, el 70% del que parlem amb els altres, el 80% del que experimentem i el 90% del que ensenyem als altres. Una forma de tancar el cercle.