La immensa majoria dels ciutadans paguen els seus impostos sense badar boca. A Manresa, els contribuents van abonar de manera voluntària el 94,16% dels impostos i taxes municipals durant el 2017. El 2018 encara ha anat millor i fins a l'11 de desembre ja era superior, del 94,26%, el percentatge més alt dels darrers 12 anys, que se situa a nivells precrisi.
Només un 5% de la recaptació el personal d'Hisenda de l'Ajuntament l'ha d'empaitar iniciant procediments contra la morositat per diferents motius com, per exemple, canvis de domicili sense haver liquidat els tributs que tocaven. L'altra cara de la moneda es mostra quan la crisi escanya les butxaques de les famílies, i en aquest cas la recaptació en voluntària retrocedeix.
Els indicadors més clars de la duresa de la crisi es van mostrar, pel que fa a la comptabilitat de l'Ajuntament de Manresa, els anys 2011 i 2009, amb un 14% i un 14,9%, respectivament, de l'import tributari no aportat voluntàriament en primera instància pels ciutadans. No és que no volguessin pagar, és que no hi havia diners per poder-ho fer.
L'altra cara de la morositat
Això vol dir que en els moments més durs de la crisi, amb moltes més famílies a l'atur i dificultats creixents per pagar hipoteques, lloguers, subministraments i tota mena de despeses bàsiques (sense comptar els impostos no municipals), el 85% de l'import dels tributs municipals es va continuar pagant sense badar boca.
Això podria semblar contradictori amb el fet que actualment les xifres de morositat es mantinguin a un nivell altíssim, però no ho és, perquè tot i que s'ha recuperat un bon nivell de pagament voluntari de tributs, s'arrosseguen molts deutes que provenen dels anys més durs de la crisi.
En els bons temps, el 95% de la recaptació de tributs municipals, els ciutadans l'aporten de forma voluntària. La situació actual s'acosta molt a aquest percentatge i només li cal anar a reclamar el 5% i escaig dels diners. L'any 2016 va ser el 6,5%; el 2015, el 7,5%; el 2014, el 8,2%; el 2013, el 8,4%; el 2012, el 10,5%; el 2011, el 14%; el 2010 va ser el 12%; el 2009 la morositat va tocar sostre amb el 14,9%; el 2008, el 8% i el 2007, el 7,7%.
Cobrar el deute
Quan el pagament no es fa de manera voluntària, l'Ajuntament posa en marxa un procés executiu per poder cobrar el deute. Això no vol dir que tots aquests diners no es cobrin sinó que existeix un procés en què hi ha dificultats per morositat i que, al final, una part s'aconsegueix i una altra queda com a incobrable. El pas que hi ha després de la morositat és l'estadi d'incobrables, que amb la crisi econòmica va tenir gran increment.
La situació per a moltes famílies ha estat i continua sent difícil, i això ha provocat que hi hagi hagut un increment de persones que no paguen els rebuts emesos per l'Ajuntament i que aquesta situació es vagi modulant a mesura que es gira la truita i arriben més ingressos a les llars.
