Cada any, l'Ajuntament de Manresa aprova l'actualització del padró municipal i l'Institut Nacional d'Estadística (INE) fa pública la que serà la xifra oficial d'habitants. No coincideixen mai. La dada de l'INE sempre és més restrictiva i la darrera és de 97 habitants menys, la segona discrepància més baixa dels darrers 12 anys.

L'any que hi va haver la diferència més petita va ser el 2013 amb 75 persones. Però aquestes xifres no són les habituals i l'Ajuntament i l'INE acostumen a aprovar padrons que difereixen fins a 831 persones, com va passar el 2007.

El problema és que la xifra sobre la base de la qual es calculen les transferències de l'Estat que rep la ciutat és la de l'INE i si hi ha molta diferència amb el padró municipal pot passar com l'any 2015, quan una discrepància de 508 persones va fer que, mentre que l'Ajuntament entenia que estava per sobre dels 75.000 habitants i no perillaven les transferències de l'Estat que arriben a les ciutats grans, l'INE li va atribuir una població inferior als 75.000 empadronats i això va suposar la pèrdua de 3,5 milions d'euros en 4 anys.

Sobre les diferències per comptabilitzar la població es pot fer la lectura positiva que entre les 831 persones menys que va comptabilitzar l'INE en relació amb les xifres de l'Ajuntament el 2007 i les 97 del 2018 hi ha un acostament notable. És cert, però la reducció no ha estat lineal ni sostinguda. De les 831 persones del 2007 a les 75 del 2013 encara n'hi van menys. Però el 2016 la diferència es va enfilar fins a les 723 persones.

Un cop cada 4 anys

Així que caldrà anar especialment amb compte com a mínim un cop cada 4 anys quan es valida si la població és superior o no als 75.000 habitants.

La dada oficial de població l'1 de gener del 2019, que serà feta pública per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a final del 2019 o primers dies del 2020, serà la que marcarà el retorn o no de Manresa a la categoria de ciutat gran i la recuperació de milions d'euros en quatre anys en transferències de l'Estat.

Així s'acabarà la penitència que va començar a final del 2015 quan va esclatar la pèrdua de 3,5 milions d'euros perquè la població comptabilitzada per l'INE l'1 de gener del 2015 era inferior als 75.000 habitants.

Cal recordar que la dada de població oficialitzada per l'INE l'1 de gener del 2017 situava la població de la ciutat en 75.152 habitants, o sigui, a molts pocs empadronats per sobre de la línia vermella marcada per l'administració central. 152 habitants per sobre dels 75.000 després de 2 anys amb l'INE situant la població de Manresa per sota: 74.752 habitants a 1 de gener del 2016 i 74.655 l'1 de gener del 2015. Aquesta darrera va ser la xifra que va certificar la pèrdua dels 3,5 milions.

Cal posar de manifest que les alarmes ja haurien d'haver saltat amb el brusc descens poblacional corresponent a l'1 de gener del 2014, quan l'INE va atribuir a la ciutat 75.297 habitants, menys de 300 persones per sobre de la línia vermella. La xifra del 2013 i d'anys anteriors, fins al 2008, era superior als 76.000 habitants. Aquí sí que hi havia marge. Entre final del 2015 i principi del 2016 es van evidenciar dos problemes. El primer, una confusió de quina era la xifra de referència per al ministeri d'Administracions Públiques. L'Ajuntament va arribar a assegurar que la que comptava era la de l'1 de gener del 2016 quan era la de l'1 de gener del 2015.

El segon problema és la disparitat entre les xifres de l'INE i l'actualització del padró municipal d'habitants que, alguna vegada, ha estat de més de vuit-centes persones i habitualment de dos o tres centenars de persones o més.