Va sortir de casa seva, al municipi de Felanitx (Mallorca), en cadira de rodes el 19 de desembre de l'any passat amb l'objectiu de recórrer els Països Catalans, i la ruta l'ha portat fins a Manresa, on va arribar divendres. Jordi Puig va decidir emprendre aquesta iniciativa quan alguns dels polítics independentistes empresonats van iniciar una vaga de fam. Té 57 anys i va en cadira de rodes des del 1990, quan era integrant de Terra Lliure i va perdre les cames en l'explosió d'un artefacte.

Per què va decidir recórrer els Països Catalans en cadira de rodes?

Ho faig en solidaritat amb els presos polítics en favor de la implementació de la república. De fet, tot el poble català és un pres polític perquè som en una presó i no podem decidir el nostre futur, i ens hem d'alliberar del jou d'Espanya. Quan els presos van decidir fer la vaga de fam vaig dir-me a mi mateix que no m'ho podia mirar més des del sofà i que havia de fer alguna cosa.

Com ho fa per anar d'un municipi a un altre?

Vaig per les carreteres. Tècnicament soc un vianant, i he de circular per l'esquerra de la carretera o per les voreres, i no puc entrar ni en autovies ni autopistes. Vaig per carreteres generals i, a vegades, per secundàries. Tinc en compte l'amplada del voral perquè, sobretot, he de mirar per la meva seguretat. Hi ha trams que no puc fer en cadira de rodes. Va ser impossible entrar a Alacant, per exemple, perquè només s'hi accedeix per autovia o autopista i, en els trams que no puc anar en cadira de rodes, hi vaig en cotxe. Perquè a cada poble em trobo persones que m'ajuden i em donen suport.

Quants quilòmetres fa cada dia?

Faig entre deu i trenta quilòmetres diaris, segons la dificultat del recorregut, si hi ha pujades i baixades. Molts cops he fet la totalitat dels 30 quilòmetres en cadira de rodes. Però m'agrada remarcar que no estic fent cap heroïcitat. Ho faig perquè considero que, ateses les circumstàncies, ho he de fer.

Què ha après en aquesta iniciativa que porta a terme des de fa dos mesos?

En primer lloc, que tenim un país increïble per la qualitat humana de la gent. No he dormit cap dia al carrer. I que, malgrat totes les dificultats en el procés, em diuen que no hi ha marxa enrere. En l'àmbit polític és una altra història, però la gent està determinada a tirar endavant. I no soc jo que faci un discurs optimista per engrescar tothom. La gent ho té clar. Vol la independència. Ningú vol tornar a l'autonomisme.

Què li falta per recórrer?

L'objectiu és arribar a Salses, a la Catalunya Nord. Diumenge [avui per al lector] aniré a Artés i a Sallent, al poble d'Anna Gabriel, que la conec personalment.