Els autors aposten per «reforçar l'activitat i el creixement de les ciutats mitjanes» com a política per «compensar l'augment de la desigualtat que experimenten els països desenvolupats».
L'article aprofundeix en la relació existent entre la desigualtat i la segregació residencial de la població, és a dir, analitza si la concentració de determinats col·lectius en zones concretes afecta la desigualtat de la ciutat. L'anàlisi conclou que, com més segregada es troba la població amb més ingressos, més gran és la desigualtat al municipi. Alhora, mostra que com més segregada es troba la població immigrat, menor és la desigualtat de la ciutat.
Segons l'estudi, Sitges és la ciutat on la població amb ingressos alts es troba més segregada, mentre que Lloret de Mar és la ciutat on la població amb ingressos baixos ho està més.
Quant a la segregació més gran de la població immigrant, encapçalen la llista Salt, Lloret, Figueres, Tortosa i Vic. Els investigadors conclouen que «els resultats fan palès que la distribució de diferents grups a les ciutats és important per analitzar la desigualtat».
Finalment, el treball publicat analitza els principals factors que expliquen l'evolució de la desigualtat, que són l'evolució de l'atur, de la immigració, del percentatge de treballadors amb baix nivell d'estudis i amb estudis universitaris i de la renda mitjana dels municipis.
Els investigadors conclouen que els dos primers factors han contribuït a reduir la desigualtat i els tres últims a augmentar-la.
