El refugi antiaeri de l'estació de la Renfe es va obrir ahir al públic per primera vegada. Va ser la dar-rera proposta de les Visites a la Manresa Desconeguda de la festa major d'enguany. Més de 300 persones es van endinsar pel passadís estret, fosc i atrotinat de poc més de 40 metres que és transitable. La resta és inaccessible.
El refugi és excavat al turó que hi ha darrere de l'estació. Té tres entrades que encara es conserven, tot i que actualment només s'hi pot accedir per una. No fa ni dos metres d'alçada i amb prou feina 1,20 d'amplada. Fa ziga-zagues, i els coordinadors de la visita, el col·lectiu Memòria.cat, van convidar els visitants que es posessin a la pell dels qui s'havien de protegir dels bombardejos de l'aviació franquista. «Sabies quan hi entraves, però no quan en sortiries», va comentar Joaquim Aloy. Tothom havia d'entrar amb casc i amb un frontal. En sortir els visitants expressaven la seva sorpresa per la construcció, el sostre de volta que té i la sensació de claustrofòbia que provoca.
Manresa va patir dos atacs aeris a la darreria de la guerra civil. El refugi de la Renfe es va construir al costat de l'estació del Nord perquè era un objectiu estratègic dels bombardejos. De fet, els voltants de l'estació van ser bombardejats el 19 de gener del 1939, cinc dies abans que entressin les tropes franquistes a la ciutat. A Manresa es van construir una desena de refugis que podien acollir 9.000 persones. El de la Renfe tenia capacitat per a 600.
La proposta de les Visites a la Manresa Desconeguda es va completar amb una sessió d'imatges dels ponts que l'exèrcit republicà va fer volar a Manresa per «frenar les tropes franquistes» i «donar un respir» als qui fugien. Es van destruir la majoria de ponts tret del de Sant Francesc, que només va quedar malmès, i el pont de Ferro, per la proximitat de les cases. Les imatges de com van quedar i les posteriors reconstruccions es poden veure a la pàgina memoria.cat/pontsdestruits.
