Tot just començava a preparar les brases per torrar les castanyes i tres joves amb samarreta, ell, i tirants, elles, li van demanar si ja en tenia a punt. Manel Beas va obrir, ahir a la tarda, la parada de castanyes -i moniatos- que regenta a la plaça Espanya des de l'any 1992, i que, ja abans, havia portat el seu pare. Explicava que el permís a l'Ajuntament el demana sempre per obrir l'1 d'octubre. En aquesta ocasió no ho va fer fins ahir, no per un tema de calor (ahir la màxima va arribar a 27 graus), sinó perquè les castanyes que trobava no li agradaven. «Eren molt grosses i costaven de pelar».

Qui també muntarà la parada enguany a la plaça de Sant Domènec -l'Ajuntament informava dilluns que havia rebut la petició i que només restava signar la resolució- serà Margarita Guerrero, que l'any passat es va absentar d'aquesta cita anual que manté la seva família des de fa tres generacions per un tema de salut. Ahir encara no havia obert.

Beas treballa en una fàbrica a la nit, de dia descansa unes hores i a la tarda, a partir d'ahir, portarà la parada de la plaça Espanya. Des d'ara i fins que ell ho decideixi (el permís el demana per a tot el quart trimestre de l'any) l'hi trobaran cada dia, i els caps de setmana i per la festa de la castanyada també en horari de matí.

Explicava que el fet que faci més calor de l'habitual per a l'època té una part dolenta i una de bona, i és que, «quan a Manresa fa fred, a les 7 ja no volta ningú pel carrer», la qual cosa és contraproduent per al negoci. En canvi, si les temperatures són més clements, hi ha més ambient i el pes de la tradició dels que a la tardor no poden passar sense la paperina de castanyes és més poderós que el fet d'anar amb més o menys roba. Un exemple és el que comentàvem a l'inici de l'article. Mentre Beas omplia de carbó el braser i suava de valent per posar-lo a punt per a les castanyes i moniatos, tres joves se li van acostar per comprar-ne. Ell els va demanar si hi podien tornar al cap de tres quarts d'hora. La parada la va muntar dimarts i ahir, abans d'obrir, va anar a Mercabarna a comprar el gènere. Si no hagués trobat la qualitat que buscava, ho hauria ajornat. Exemplars de fa dies de Regió7 li serveixen per fer les paperines amb què mantenir calentons castanyes i moniatos.