El rebut de l'Impost de Béns Immobles (IBI) que cada any arriba a les llars manresanes és superior a l'anterior invariablement, però Manresa és un cas aïllat o això passa arreu?
Una comparativa realitzada per Regió7, a partir de dades de la direcció general del Cadastre, mostra que a Manresa és paga un IBI urbà que no és ni dels més alts ni dels més baixos de les ciutats catalanes de referència, aquelles que tenen més de 50.000 habitants.
Segons dades del 2018 (encara provisionals) Manresa ocupa la tretzena posició en un rànquing de 23 ciutats catalanes mitjanes i grans, segons la quota mitjana dels rebuts.
L'any 2017, amb dades definitives era al lloc catorzè. Així que tant en un cas com en l'altre se situa a la banda alta de la part baixa. Si es mira què passava anys abans, el 2011, per exemple, Manresa ocupava la posició onzena, així que era a la banda baixa de la part alta.
Sigui com sigui s'ha mantingut a la franja mitjana amb tendència a abaratir la quota mitjana de l'IBI amb relació a la resta de ciutats de més de 50.000 habitants.
Segons les dades més recents, les del 2018, paguen una quota mitjana de l'IBI més cara que Manresa Sant Cugat, Barcelona, Tarragona, Viladecans, Vilanova i la Geltrú, Cerdanyola, Rubí, el Prat de Llobregat, Sant Boi, l'Hospitalet, Lleida i Castelldefels.
Per contra, tenen una quota mitjana de contribució més econòmica que la de la capital del Bages Cornellà, Girona, Reus, Sabadell, Granollers, Mataró, Badalona, Mollet, Terrassa i Santa Coloma.
La quota mitjana de Manresa és de 410 euros. Ocupa el primer lloc en el rànquing Sant Cugat amb 751 euros i a la cua de les ciutats grans i mitjanes hi ha Santa Coloma de Gramenet amb 303 euros.
Si fem el mateix exercici comparatiu però amb les dades del 2011 trobem que Sabadell ha moderat molt l'IBI i ha passat d'estar per sobre a clarament per sota de Manresa.
Per contra, Vilanova i la Geltrú, Rubí i l'Hospitalet han fet el recor-regut contrari i han encarit les seves contribucions. De la combinació d'aquests moviments surt que Manresa hagi passat del lloc número 11 del rànquing el 2011 al 13 l'any passat.
Quant a rebuts d'IBI urbà, Manresa ha passat dels 57.142 del 2011 a 60.637 de l'any passat, amb un creixement d'uns tres mil cinc-cents en set anys, un 6%. Es troba entre els creixements més importants, superior percentualment als 8.402 rebuts de més de Terrassa, que suposen un 5,7%.
10 milions d'euros més
La recaptació de l'IBI a Manresa augmenta i això s'exemplifica amb els 10 milions d'euros que ha crescut del 2007 al 2018. No són deu milions d'euros acumulats sinó que és la quantitat que va dels 14,8 milions d'euros que es van ingressar el 2007 per aquest impost -el que més diners aporta a les arques municipals- als 24,8 milions del 2018.
Per IBI urbà, la direcció general del Cadastre té comptabilitzat que l'any 2007 es van recaptar 14.891.120 euros, i que l'any passat van ser 24.864.642 euros.
10 milions d'euros en 11 anys suposa un increment de la recaptació del 67% entre el 2007 i el 2018.
Un creixement similar en termes percentuals al de poblacions grans i mitjanes que s'ha traduït en el manteniment de la posició de Manresa a la franja mitjana del rànquing.
El creixement d'aquests 10 milions d'euros, però, no seria just distribuir-lo de forma homogènia al llarg d'aquest període.
Dels 10 milions d'euros, pràcticament 7 milions d'euros es van generar fins al 2011 i la resta, 3 milions, del 2011 al 2018.
Així que hi va haver un augment més important de l'IBI abans del canvi de color polític de l'alcaldia, que el 2011 va passar de socialista a convergent.
D'aquests 10 milions d'euros que ara s'estan recaptant més que el 2007, el 70% es van generar en 4 anys de govern tripartit a Manresa i l'altre 30% amb govern convergent en solitari o en coalició amb Esquerra.
