El primer hispà a sortir del corredor de la mort, dimecres a Manresa

Farà dues conferències, la primera tindrà lloc al Col·legi La Salle a 1/4 de 4 de la tarda i està pensada sobretot pels joves de 4t ESO i Batxillerat. Està oberta a joves d'altres centres de secundària i Batxillerat.

La segona serà a la Casa de la Pau, seu de la Comunitat de Sant Egidi, a les 6 d ela tarda. Està oberta a tota la ciutat.

A banda de les conferències, dissabte 30 de novembre l'Ajuntament de Manresa il·luminarà la façana de l'edifici consistorial adherint-se així a les més de dues mil ciutats que aquell dia il·luminen un monument com a gest de refús de la pena capital.

Joaquín José Martínez va néixer a l'Equador, de mare equatoriana i pare espanyol. Va ser el primer hispà que va sortir del corredor de la mort als Estats Units i el 96è condemnat a la pena capital que va ser alliberat després que es reconegués que era innocent.

El 28 de gener de 1996 va ser acusat d'assassinar Douglas Lawson y Sherry McCoy Ward. En un procés ple d'evidents irregularitats en què va tenir un advocat d'ofici, el Joaquín va ser condemnat a mort el 27 de maig de 1997. No hi havia proves acusatòries irrefutables i moltes de les persones que havien testificat contra ell posteriorment es van retractar i van reconèixer que havien falsificat les seves declaracions. En la revisió del cas els dos advocats de l'acusació van

ser recusats.

Després de tres anys al corredor de la mort, inculpat per un doble homicidi, el tribunal de Tampa (Florida) va declarar innocent el Joaquín José Martínez el 6 de juny de 2001.

Com que no hi havia cap prova objectiva que l'incriminés, el jurat, que va estar deliberant durant dues hores i vint minuts, va emetre el veredicte d'innocència. Així, després de 37 mesos al corredor de la mort, gràcies a l'ajuda de molta gent i a la constància dels seus pares, el Joaquín va ser absolt i va quedar en llibertat.

Ell, que estava a favor de la pena de mort, després de la seva experiència i gràcies a l'amistat amb altres presoners del corredor de la mort, ara està fermament convençut que la pena de mort és cruel, i treballa per ajudar nombrosos presoners dels corredors de la mort americans.

Des del mateix dia de la condemna, els seus pares, Joaquín i Sara, van lluitar sense defallir per demostrar la innocència del seu fill i van començar una campanya de recollida de fons per pagar la defensa i apel·lar la condemna.

Alguns membres de la Comunitat de Sant Egidi de Barcelona van conèixer el Joaquín per carta. Així va començar una relació d'amistat amb ell i amb els seus pares que, evidentment, no es va interrompre amb el seu alliberament. De fet, pocs dies després de sortir del corredor de la mort, el Joaquín va anar amb els pares a veure els seus amics de Sant Egidi de Madrid, de Barcelona i de Roma per donar les gràcies a tots aquells que havien estat al seu costat. Joan

Pau II i el llavors rei d'Espanya, Joan Carles I, van intervenir oficialment davant de les autoritats de Florida per demanar el seu alliberament.