Les logopedes de la Clínica Universitària (CU+) d'UManresa-FUB atenen un nen perquè no sap pronunciar el so de la lletra erra. En l'entrevista clínica, els pares expliquen que té molts refredats durant tot l'any. La professional també detecta una veu amb una ressonància molt nassal. En aquest primer contacte observa que la cavitat bucal és molt petita, l'oclusió de la boca no és l'adequada i que l'infant, a més, fa una hiperextensió del cap -el tira endavant- per poder respirar millor.

El cas és que el nen no pot pronunciar l'erra perquè per respirar necessita tenir la boca oberta, la llengua no té força, no té prou espai a la cavitat bucal i té una mala postura del cap. Així doncs, perquè pugui pronunciar aquest so caldrà que abans visiti un otorrino per resoldre el problema de respiració i segurament també un dentista que pugui fer un tractament per fer més espai a la boca i, finalment, haurà de visitar un fisioterapeuta per corregir la postura del cap amb alguna activitat dirigida.

Aquest és un exemple dels casos que poden arribar a la consulta del Servei de Logopèdia de la CU+ que probablement acabarien sense una bona resolució si no hi hagués una atenció integral i holística del pacient. Segons explica la coordinadora del servei, Ester Rodríguez, «si ens limitéssim a treballar el problema de la pronuncia de la r, podríem estar un any i mig fent treball de logopèdia i no aconseguiríem res de res». En els serveis de salut on no hi ha aquesta visió holística «això continua passant i representa un desgast tant econòmic com emocional del pacient i en el cas dels nens, també de la família».

El factor de la multicausalitat

D'un temps ençà, l'equip de professionals de la CU+, integrat per logopedes, fisioterapeutes, podòlegs, psicòlegs i dietistes/nutricionistes treballen de manera conjunta per aconseguir un millor resultat en els tractaments. Tot i que inicialment pot semblar que la implicació de diferents professionals podria allargar més en el temps el procés de recuperació, la veritat és que no és així. «Quan tens una visió completa del pacient i veus d'on ve el problema, pots començar a treballar-hi anant a la seva arrel i això fa que pràcticament no hi hagi recaigudes», explica Ester Rodríguez. Amb aquesta forma de treballar «ataquem allà on hem d'atacar, fem la rehabilitació més adequada i, si hi ha diferents causes d'un problema, les afrontem totes i no fem un pedaç. Hem de tenir en compte la multicausalitat». A més a més, afegeix, «el treball amb altres professionals és ideal tant per al professional com per al pacient. Ens calen xarxes professionals que vegin el pacient com un tot, com ho fem nosaltres. Poder comptar amb gent que treballa d'aquesta manera facilita molt la feina». En aquest sentit, Rodríguez apunta la necessitat que els professionals siguin experts en àrees concretes de la seva especialitat, que hi hagi una bona coordinació i que els diferents professionals es complementin.

Logopèdia i fisioteràpia

Aquesta complementarietat és especialment visible i pràctica en el cas dels serveis de logopèdia i fisioteràpia de la CU+. Logopedes i fisioterapeutes col·laboren en l'atenció de pacients amb problemes respiratoris, posturals o disfuncions en l'articulació temporomandibular (ATM), entre d'altres. En alguns casos, cal recórrer també a altres professionals, com podòlegs per temes posturals o odontòlegs i ortodoncistes, però principalment es treballa amb fisioterapeutes especialitzats en respiració i ATM.

Una mirada diferent del pacient

Anys enrere, explica Rodríguez, «cada professional actuava pel seu compte. El dentista es cuidava de la posició de les dents; el fisioterapeuta, per exemple, de la col·locació de les cervicals; el podòleg, dels peus; i el logopeda de les funcions orals. I això sense tenir en compte que un problema de dicció podia ser conseqüència no pas d'una dificultat d'aprenentatge sinó per disfuncions en la respiració o la postura, posem per cas. Per tant, perquè un infant acabi pronunciant bé un so, en funció de quina sigui la causa, caldrà actuar d'una o altra manera i possiblement no n'hi haurà prou amb el treball del logopeda».

Aquesta manera de treballar implica una manera diferent d'examinar el pacient. Rodríguez explica que «ens hem adonat que una cosa afecta la resta i, per tant, quan arriba un pacient, a més de mirar les funcions orals em miro la posició del cap i com això les pot afectar. Només que repengi un peu més fort que un altre, pot tenir incidència».

Un exemple que també serveix per il·lustrar aquesta visió holística que requereix el pacient pot ser el cas d'un adult que va al metge perquè diu que té mal a les orelles quan menja, que sent un soroll sec quan obre la boca i que se li desvia la mandíbula. Com a conseqüència del dolor, no pot mastegar bé i canvia la seva alimentació per ingerir aliments tous. El metge l'envia a l'otorrino, que confirma que no hi ha cap problema a les orelles i que el deriva al logopeda per tractar la disfunció en la masticació. Davant d'un cas com aquest, diu Rodríguez, «a la Clínica farem que visiti un dentista, que valori que totes les dents contactin correctament i després el derivarem al nostre fisioterapeuta especialitzat en l'articulació temporomandibular perquè l'ajudi a corregir l'obertura de la boca amb tècniques de manipulació. Finalment, aquest pacient tornarà al logopeda per reevaluar la masticació i treballar, en el cas que calgui, la funció de masticació per la qual ens havia arribat».

Els fisioterapeutes de la Clínica Universitària que col·laboren amb el Servei de Logopèdia més habitualment són Olga Borao, coordinadora del Servei de Fisioteràpia; Remi Gontié, especialitzat en fisioteràpia respiratòria, i Jordi Padrós, especialista en fisioteràpia craniomandibular. Borao també destaca els avantatges de treballar de manera conjunta amb altres especialistes de la salut. Segons ella, «està clar que la postura del tòrax i cervical poden influir en diferents aspectes de la parla, la deglució i la respiració» i per això és important que hi hagi un treball en paral·lel de tots els professionals.

«Un punt fort»

Poder treballar d'aquesta manera, diu, «és un punt fort perquè si cal podem fer una consulta conjunta, sabem que treballem en la mateixa línia i això dona molta confiança i seguretat, tant als professionals com al pacient». A més, hi afegeix, aquesta manera de fer «ens permet treballar amb una perspectiva més oberta, intercanviant informació, de manera que tenim més eines i claus que un professional que treballi sol, que pot buscar interconsulta, però sempre pot ser més lent o no acabar de congeniar amb la línia de treball de l'altre professional».

Aquesta valoració és compartida per pacients com Raquel Harillo, que va arribar al servei de Fisioteràpia de la CU+ per una disfunció a l'articulació temporomandibular. En el seu cas, el treball exclusiu de logopèdia va resultar insuficient i per això se la va derivar a fer sessions de fisioteràpia amb el fisioterapeuta especialista de la Clínica en ATM. El tractament li ha permès millorar considerablement, tot i que actualment continua fent sessions tant de logopèdia com de fisioteràpia. Harillo assegura que «és molt interessant ser pacient de diferents professionals que formen part del mateix equip perquè poden compartir informació, ja que tenen una perspectiva integral sobre el problema i poden plantejar objectius més acurats».