Als 26 anys, la manresana Laura Roigé s'ha fet un lloc a la premsa del cor gràcies al programa Cazamariposas del canal Divinity. La periodista va fer les primeres passes en mitjans informatius com Regió7, Betevé i Telecinco i actualment es dedica a la premsa del cor, sector que l'apassiona, que defensa i que considera una «cura contra l'avorriment». L'espai on treballa actualment, però, acaba d'anunciar que finalitzarà les seves emissions el 14 de febrer després de més de sis anys en antena.

Com van ser les seves primeres passes en el periodisme?

El primer contacte que vaig tenir amb el món de la comunicació va ser a Regió7 com a becària ja fa anys. Vaig decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè em cridava més l'atenció que el periodisme pur i vaig fer les pràctiques del grau a l'infovespre de Betevé. A l'últim curs de la carrera també vaig practicar a Informativos Telecinco, fins que la meva cap de secció em va suggerir que fes les proves per entrar al programa Cazamariposas. Tenia el dubte perquè mai havia fet entreteniment i tenia pensat fer informatius, però quan vaig provar el món de la premsa rosa em va encantar i m'hi he quedat. Tot i que no descarto provar un altre tipus de contingut.

Ha entrevistat diferents estrelles de la TV. Qui triaria? I amb qui no tornaria a repetir?

Ho tinc claríssim, triaria Miguel Ángel Silvestre, perquè té un nivell de fama molt alt i és una persona molt humil i que et fa sentir molt còmoda... i també s'ha de dir que és guapíssim. I no tornaria a entrevistar Sofía Suescun, concursant de Gran Hermano, perquè és superba i té un comportament de diva; em va tractar malament quan la vaig entrevistar.

Alguns periodistes de premsa rosa sobrepassen la intimitat dels famosos. On és la línia?

Per a mi és molt lícit saber sobre un famós que s'ha lucrat venent tota la seva vida privada a la premsa. El límit el posen els mateixos famosos: hi ha gent que ho ha explicat tot durant tres mesos mentre estava en un reality i després no vol que l'esperis a la porta de casa seva. Això em sembla incongruent.

Fa uns anys va sortir de festa amb Piqué i això va ser notícia.

No vaig estar de festa amb el Piqué, sinó que me'l vaig trobar. Igual que jo faig grans titulars amb alguna notícia, doncs els mitjans també se'n van fer ressò. Em vaig trobar el futbolista en un reservat d'una discoteca amb els seus amics i vaig creure que era un fet molt noticiable perquè en aquella època ell no passava per un bon moment amb Shakira. I ho vaig explicar a Cazamariposas.

S'ha trobat mai que cap famós l'hagi rebutjat?

Gianmarco Onestini, un altre concursant de Gran Hermano VIP. El vam entrevistar per Malalts de festa i vam tenir algun problema amb els seus amics. Sempre sol ser gent amb una trajectòria a la televisió molt curta, que els puja la fama molt ràpid.

A qui li agradaria entrevistar algun dia?

A molta gent, per exemple Isabel Pantoja per la vida que ha tingut, o Letícia Ortiz en un to informal. O, en un perfil més periodístic, m'agradaria entrevistar Jorge Javier Vázquez o Carmen Alcayde, que crec que tenen suc. També Kiko Hernández, perquè m'expliqués més coses de la seva vida privada, tot i que no crec que me les expliqués a mi.

Creu que Sálvame és teleescombraria?

No. És molt fàcil catalogar-ho així, però entreté molta gent que vol evadir-se dels seus problemes. Per a mi, aquest tipus de format és una cura contra l'avorriment.

Tot i que no es considera cultura.

Cada persona tria el que vol veure. Aquest tipus de programa, si es mira amb perspectiva, pot arribar a ser molt constructiu. Fins i tot es normalitzen situacions com la separació de les parelles o el fet de discutir. No cal que tot sigui blanc i pur.

Creu que hi ha diferència entre un periodista polític i un de premsa rosa?

Els periodistes polítics estan mitificats i, en molts casos, menteixen més i esbiaixen més la informació que no pas els de premsa rosa. I al final, té més transcendència la informació que pot esbiaixar un periodista que parla sobre el que passa al Congrés dels Diputats que no el qui parla de la vida privada d'un famós. Crec que ens hauríem de replantejar qui fa més mal a la societat.