La PAHC Bages afronta el seu moment més delicat d'ençà que va començar a funcionar a la comarca, ja fa set anys. El passat 25 de març del 2019, membres de la plataforma van anar a aturar a Manresa el desnonament d'una família formada per un matrimoni i dos fills majors d'edat que estaven a la Mesa d'Emergència de l'Agència Catalana d'Habitatge des de feia sis mesos, que els havia reconegut el dret a un pis, si bé encara no els l'havia donat el pis d'emergència on resideixen actualment. Era el cinquè desnonament al qual s'enfrontava aquesta família. Els quatre anteriors els havien pogut parar els informes de l'Ajuntament.
Els Mossos hi van anar i van identificar 30 persones. De moment, ja n'hi ha 18 que ha rebut una multa administrativa que la PAHC calcula que, entre tots, s'enfilarà a més de 20.000 euros, una quantitat que suposa una de les més altes de les que s'han imposat a l'Estat en aplicació de la Llei Mordassa, sinó la més alta.
A banda de la multa, ha explicat Àlex Winfield, membre de la PAHC, en una roda de premsa convocada aquest migdia de dimarts a la plaça de l'Ajuntament, "tenim tres companyes encausades per un suposat atemptat a l'autoritat" pels mateixos fets. Una denúncia que, al seu entendre, "és absolutament absurda perquè no es va donar cap circumstància" que la justifiqui. Ha explicat que l'esmentat "és l'únic desnonament que s'ha executat amb violència a Manresa".
La PAHC ha reclamat la derogació de la Llei Mordassa amb caràcter retroactiu i "la destitució immediata" del conseller d'Interior Miquel Buch perquè "durant el seu mandat s'han produït més d'un i de dos desnonaments amb violència per part dels Mossos d'Esquadra".
Han anunciat que pensen continuar desenvolupant la seva activitat "amb tota normalitat. Seguirem aturant desnonaments i lluitant pel dret a un habitatge digne".
La intenció és organitzar diverses activitats, ja sigui concerts com mobilitzacions, per denunciar la situació creada i, si és necessari, aconseguir els 20.000 euros.
L'organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans Alerta Solidàriadonarà suport legal i jurídic als encausats que, de moment, encara no tenen les citacions.
En la roda de premsa, tant Winfield com Lídia Soler, una altra activista de la plataforma, han insistit que la PAHC continuarà treballant per aturar desnonaments. L'acte s'ha acabat amb aplaudiments i crits de "sí se puede" i de "la lucha sigue. Fuerte, fuerte, fuerte".
Els antecedents
Els fets van tenir lloc el 25 de març de l'any passat. Els Mossos d'Esquadra van fer efectiu el desnonament d'una família a Manresa enmig d'una forta tensió amb més de mig centenar de membres de la PAHC que intentaven impedir-ho. Els membres de la PAHC estaven concentrats des de mig matí davant del bloc número 5 del carrer de Lluís Argemí de Martí de Manresa, que és on hi havia l'habitatge on s'havia de portar a terme el llançament.
Després d'algunes gestions, un cop confirmat que el desnonament era inevitable, alguns dels concentrats van decidir oposar-se a l'accés dels Mossos al bloc. Amb la porta tancada d'entrada a l'edifici tancada, la màxima tensió va arribar quan un veí va voler accedir al bloc perquè hi havia la seva filla menor a l'interior. Els activistes van pactar deixar sortir la jove però, just en obrir la porta i abans que la noia abandonés el bloc, els Mossos van entrar-hi i van treure'n per la força els membres de la PAHC que eren allà i que van ser identificats. La PAHC va denunciar la «violència policial» del desallotjament.
A la tarda, un centenar de membres de la PAHC es van manifestar pel centre de Manresa per denunciar els fets del matí i, alhor, criticar la inoperància de l'Ajuntament de Manresa per resoldre els problemes d'habitatge.
