Amb un compte enrere de 9 minuts, el públic que ahir al vespre omplia els contorns de la plaça Sant Domènec de Manresa esperava mentre mirava el ball sinuós i càlid de les espelmes que, situades en forma de rajos, confluïen en un escenari. Allà, Jo Jet i Maria Ribot, acompanyats pel bateria Josep Cordobès, havien de protagonitzar Desobediència, un seductor espectacle visual que va casar sense fissures un so potent i unes acurades imatges amb poderosos blaus i intensos vermells. I tan efímer com els Jardins de Llum. Tres sessions i punt.

Creat per a l'Encesa de la Nova Llum, que organitza Òmnium Bages-Moianès, Desobediència és una producció del duet, amb Sònica i Gerard 3D. Vint minuts de directe vigorós en un efectiu muntatge multimèdia.

Imaginin uns barrots, els d'una presó, i la llum que s'escapa de dins. Era la simbologia escènica de Desobediència. Tancats per una estructura de 12 pantalles verticals, els músics va començar amb una personal versió dels Goigs de la Llum, símbol de la desobediència dels manresans al segle XIV quan la ciutat no va fer cas del bisbe de Vic i va construir la Sèquia. I va continuar amb l'enèrgica bateria de Cordobès marcant el ritme de tot un compendi de discursos de líders socials i polítics que el públic contemplava en silenci a les pantalles.

De Francesc Macià a Martin Luther King, passant per Gandhi, Anna Gabriel, Jordi Cuixart i Carme Forcadell, sense obviar imatges de l'1 d'octubre, de la PAH i del moviment feminista. La versió de Serà un dia que durarà anys, Serà un dia que durarà anys,d'Ovidi Montllor, va donar pas a crits de «Lliberat» entre el públic mentre els músics baixaven de l'escenari i amb voluntaris repartien una vintena de torxes entre els assistents. Sonava La gent no s'adona del poder que té, un poema de Joan Brossa musicat per Maria Arnal i Marcel Bagés. Era l'hora dels aplaudiments. I de començar de nou el compte enrere.