Eren les set de la tarda i una àmplia comitiva d'autoritats municipals i convidats entrava amb cura a l'interior de la nau central de l'antiga fàbrica de l'Anònima. Una estesa de gel que feia presagiar una relliscada que ningú, afortunadament, va protagonitzar, contrastava amb l'escalfor de les flames de les cinc fogueres enceses a l'exterior. Aleshores, el col·lectiu moianès Exabrupto va engegar la primera de les dues sessions de Calefacto.
«L'ambient és molt anguniós», constatava Jordi Miquel, integrant d'una proposta que impressionava: «Talment com anguniós és el canvi climàtic, que sembla que no hi és però hi és». A l'interior, dotzenes de bosses de sèrum deixaven caure l'aigua, gota a gota, dins de galledes de les quals pujava una boirina que va arribar a col·lapsar l'espai. «Hem de cuidar l'aigua, si no al final haurem de regar gota a gota», va afegir Miquel.
Un grup d'estudiants d'il·lustració de l'Escola d'Art de Manresa incidien al pati en la crítica mediambiental a través d'un cub dins del qual llaunes, ampolles, taps, tubs i gots convidaven l'espectador a pensar sobre l'allau de plàstics que inunda el mar.
Escoles imaginatives
A la Baixada de la Seu, les escoles Espill i Serra i Hunter, de Manresa; la Vedruna d'Artés; la Sant Josep de Navàs, i la de Rellinars, van ubicar les instal·lacions del projecte Escoles de Llum. «El denominador comú era la llum i l'aigua, i a partir d'aquí cadascú va fer servir la imaginació», comentaven Meritxell Moltó, Montserrat Barrera i Mònica Segués, de la Vedruna.
«Els de secundària van fer l'estructura de fusta, els d'infantil i cicle inicial van pintar les teles i els de 5è i 6è van fer els barrets ajudats pels de secundària», explicaven, posant en relleu el treball col·lectiu que ha implicat la participació en els Jardins de Llum. Ubicades a banda i banda de la calçada, les instal·lacions creaven un passadís que conduïa a la Seu, on es podien contemplar les dues instal·lacions lumíniques de l'artista tarragoní Tom Carr.
