01 de maig de 2020
01.05.2020
Regió7

Astrònoms manresans qüestionen l'impacte que poden tenir els milers de satèl·lits Starlink llançats a l'espai

L'últim enlairament es va fer el 22 d'abril. Es tracta d'un projecte del multimilionari Elon Musk per oferir cobertura mundial a baix cost

01.05.2020 | 11:29
Imatge d'un satèl·lit Iridium captada als afores de Rajadell |

Si alguna nit veieu al cel una tira de punts lluminosos, molt enganxats els uns i els altres i que es desplacen en línia recta, i no heu sentit a parlar encara del projecte Starlink, no penseu que us heu tornat bojos ni que esteu veient l'inici d'un atac extraterrestre ni res per l'estil. Segurament seran els satèl·lits que l'empresa SpaceX està posant en òrbita amb l'objectiu de fer arribar internet a gran velocitat a qualsevol lloc del planeta. L'impulsor de la iniciativa és el multimilionari Elon Musk, cofundador de PayPal i Tesla.

SpaceX té autorització per llançar a l'espai un total de 12.000 satèl·lits fins al 2030. L'últim llançament es va fer el passat 22 d'abril (vegeu vídeo). Era la setena vegada que l'empresa de Musk enviava 60 satèl·lits a l'espai. La primera va ser el 24 de maig del 2019. Malgrat que els qui han observat algun dels llançaments d'aquests objectes espacials poden sentir-se fascinats per l'espectacle visual que això suposa, molts experts critiquen el projecte i han emprès iniciatives per frenar-lo. També astrònoms manresans qüestionen l'impacte que poden tenir els milers de satèl·lits Starlink.

Núria Camps, presidenta de l'Agrupació Astronòmica de Manresa, explicava fa unes setmanes a aquest diari que els havia vist només un cop i per casualitat, des de Fals, tot i que no els va arribar a fotografiar. Segons Camps, ara fa un any, amb el primer llançament, els astrònoms van posar el crit al cel. Mai més ben dit. Primer, perquè el metall dels satèl·lits reflecteix la llum del Sol després de la posta i pot perjudicar les observacions dels telescopis terrestres. També perquè els senyals de ràdio que utilitzen els satèl·lits per comunicar-se poden interferir en les observacions dels radiotelescopis. A banda, també van mostrar la seva preocupació pel risc de possibles col·lisions un cop ja hi hagi milers d'aquests satèl·lits en òrbita.

Aquests satèl·lits tenen una magnitud d'entre 3 i 6, segons Camps. L'ull humà pot arribar a veure fins a la magnitud 6 sempre que estiguem en un cel fosc. En cels contaminats lumínicament, s'arriba a la magnitud 2 o 3 en el millor dels casos. Un número negatiu implica una brillantor forta i fàcilment visible, un número alt implica poca brillantor. Per exemple, el sol té una magnitud de -26; la lluna en plena magnitud -12,5; Saturn té una magnitud 1; Mart quan està lluny de la Terra 2; i l'estel polar, també 2.

Així doncs, segons Camps, és molt més fàcil veure els satèl·lits lluny de les ciutats i durant les primeres hores després del llançament, abans que s'enlairin fins als 500 o 600 quilòmetres, que és l'alçada màxima prevista per a la seva òrbita. La presidenta de l'Agrupació Astronòmica de Manresa, aficionada a l'estudi i la fotografia de l'espai, detalla que el pas dels satèl·lits deixa un rastre lumínic a les imatges en forma de ratlla, pel moviment. A la imatge que acompanya aquesta notícia, feta per Camps, s'hi pot veure, en un cel ben estrellat, el pas d'un satèl·lit Iridium, fotografiat als afores de Rajadell. La constel·lació Iridium va ser dissenyada per Motorola i consta de 66 satèl·lits. Stalink, recordem-ho, en llançarà fins a 12.000.

El problema de les deixalles espacials


El doctor en Matemàtiques i professor de la UPC Josep Maria Cors coincideix amb els neguits expressats per Camps, tot i que quan va ser entrevistat per Regió7, abans de l'esclat de la crisi del coronavirus, assegurava que encara no havia vist els satèl·lits Starlink. Insisteix en l'afectació negativa que pot tenir aquest projecte en l'observació científica i l'estudi de l'univers, «no només dels 12.000 de l'Elon Musk sinó també de tots els projectes que ja han sol·licitat fer llançaments d'aquest estil». Cors subratlla que fins fa uns anys, la majoria de projectes d'aquest tipus formaven part dels pressupostos de les agències espacials, però «ara han passat al món privat». Són objectes més petits, no grans coets, puntualitza Cors, i és més barat. «El que és car és el llançament, treure massa de la Terra», recorda Cors.

Els nombrosos llançaments també provoquen un «problema de deixalles espacials, ja que si es produeixen xocs entre els satèl·lits, s'incrementa la presència de peces a l'espai». A banda, com que els satèl·lits porten panells solars, comenta el matemàtic, «el cel nocturn quedarà contaminat». Un altre factor negatiu a tenir en compte és que aquests aparells envien constantment senyals per complir el seu objectiu, sovint lligat a les telecomunicacions, i si «hi passen objectes per davant, com poden ser les deixalles espacials, interfereixen en el senyal».

En aquest enllaç es pot seguir el rastre dels satèl·lits Starlink llançats fins al moment. El vídeo correspon a una de les moltes observacions que s'han fet dels centenars d'aparells que ja orbiten a l'espai i les quals es poden trobar a YouTube i a les xarxes socials. 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Visites al metge

Visites metge Manresa

Demanar hora

Althaia permet programar la visita amb el teu metge.

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Guia de restaurants

Restaurants a Manresa

Restaurants a Manresa

Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.

 

Transport públic

Horaris bus Manresa Barcelona

Bus Manresa-Barcelona

Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona. 

 
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2019 a Catalunya

Calendari Laboral 2020 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20