A Manel Valls Martorell (Manresa, 1962) li està molt bé que l'entrevistin com a director general de la Fundació Sant Andreu Salut, perquè assegura que defensa una política de total transparència, però també té clar que si ha concedit l'entrevista és, a banda de per donar explicacions, per deixar constància que està orgullós del compromís de les persones que hi treballen. «Tu saps què se sent quan tens treballadors que tot just obtenen la PCR negativa i demanen la reincorporació immediata per tornar a tenir cura dels malalts?».

Què se sent?

Emoció. Responsabilitat. Orgull de formar part de l'equip de persones de la institució. Vull demanar a la ciutadania que no sigui inconscient. Si hi ha un rebrot, es trobarà el personal del sistema de salut molt cansat. La gent està treballant molt des de fa molt temps.

Com es torna a la normalitat en una situació com aquesta?

No ho sé. Hi haurà un canvi d'hàbits, si és veritat que aquest virus ha vingut per quedar-se. Crec que no ho sap ningú.

Jo crec que si ja ens tocàvem poc i la relació no laboral sinó personal més enllà del primer cercle familiar no era gaire àmplia, encara ho serà menys.

Potser sí. D'altra banda, si t'ho mires en positiu, s'ha descobert una cosa que ja existia: el teletreball.

També hem descobert que la gran majoria de la població segueix les consignes, encara que siguin absurdes, com que la persona amb qui comparteixes llit s'hagi de posar al seient del darrere dintre del cotxe.

Una del nostre àmbit és que els residus sanitaris que generem a l'Hospital de Sant Andreu van a la incineradora i els mateixos residus sanitaris que generem a les residències van al contenidor normal.

Quina és la situació actual a Sant Andreu Salut?

Cada dia una mica millor. Segueix sent molt difícil, però ja no és la sensació que havíem tingut a començament d'abril i fins a mitjan mes. Sabem que els últims que tornarem a la normalitat pel tipus d'usuaris que tenim som nosaltres, perquè la malaltia té una especial incidència sobre les persones grans. Això vol dir que primer l'Hospital de Sant Andreu i després les residències serem els últims de recuperar una normalitat entre moltes cometes.

A Althaia baixava el nombre d'ingressats mentre que pujava a Sant Andreu, com s'ha articulat aquest procés?

Adequadament. Aquesta situació que comenta no és res més que l'esperable en el moment que la fase aguda de la malaltia ja no és atesa a Althaia però segueixes tenint majoritàriament gent gran, però no només gent gran, que han de continuar amb cures i amb tractament actiu. Té tot el sentit que es comencin a alliberar llits d'aguts d'Althaia per derivar-los a Sant Andreu. És un procés lògic que el que farà és com una onada: primer es començaran a buidar ells i els últims que ens buidarem de la malaltia de la Covid serem nosaltres. Precisament, entre les coses a destacar en aquest període de crisi sanitària sense precedents hi ha l'altíssim grau de coordinació entre tots els agents, tant amb el CatSalut, com l'ICS i Al-thaia.

Com va ser la primera reacció de Sant Andreu?

Vam intentar prendre mesures molt aviat. El 13 de març ja teníem constituït el grup operatiu Covid, amb total autonomia per prendre decisions, format per 8 professionals de l'àmbit assistencial, dels riscos laborals i administratiu, un metge especialista en logística de Metges sense Fronteres, tots liderats per la gerent, Alba Oms. A partir d'aquí es van definir circuits, els equips, el teletreball, la distribució de material de protecció, els espais i totes les mesures d'emergència, treballant 14 i 15 hores diàries. Això en el marc d'una situació que ha sobrepassat la majoria de governs i sistemes de salut del món, que s'han trobat que al començament de l'emergència els mitjans no eren els òptims ni de bon tros.

A quina capacitat està Sant Andreu Salut, encara té marge?

Sí, pel que fa a treballadors, estem millorant cada dia. Vam tenir un pic cap a mitjan abril amb una vuitantena de treballadors a casa amb Covid positiu o sospita, i en aquest moment són mig centenar. L'hospital està ple i a la residència comencem a acollir pacients positius provinents d'altres residències de la comarca. No estem al 110%, però sí ben a prop del 100%.

En el trasllat de residents de la residència de Sant Andreu a l'hotel Món Sant Benet hi va haver descoordinació?

Nosaltres sempre hem tingut l'operació molt clara. La Covid és una infecció respiratòria i els afectats tenen necessitats d'oxigen. Amb tots els hospitals de l'àrea a més del 100%, l'únic equipament amb oxigen en tots els seus serveis i habitacions és la nostra residència. Així que tenia i segueix tenint tot el sentit portar els nostres residents que estan millor a un hotelàs -i el problema serà si voldran tornar- i posar en les habitacions dotades d'oxigen positius derivats d'altres residències.

Què ha posat de manifest la pandèmia a Sant Andreu?

Segurament fins ara l'Hospital de Sant Andreu només era conegut per qui utilitzava els seus serveis. En aquests moments està posicionat com el que és, un centre referent de l'atenció intermèdia, que és el pas que hi ha de l'hospital d'aguts al domicili o les residències.

Com s'afronta una situació com aquesta?

Ha calgut un gran esforç en què s'ha posat a prova tot: les instal·lacions, els equips humans i materials, l'organització, les persones... I hem respost.

Què és el que no ha funcionat?

Crec que és de domini públic que en l'àmbit general s'ha anat tard a l'hora de subministrar equips de protecció als treballadors i de fer les proves de detecció. Encara avui no s'han fet a tothom a qui s'haurien d'haver fet. No és el nostre cas, les tenim fetes a tots els usuaris i els treballadors. I em sap molt greu la imatge dolenta que s'està donant de les residències.

Per què ho diu?

Perquè sembla que quan una persona amb coronavirus mor a l'hospital mor per coronavirus, i quan una persona amb coronavirus mor en una residència és perquè la residència ha fet alguna cosa malament. Això no és així de cap manera.

Alguna lliçó a extreure'n?

Que si fins ara les residències estaven enfocades a cuidar més que no pas a curar, i durant anys la preocupació ha estat l'atenció centrada en la persona per a tot excepte per al component sanitari, a partir d'ara el model haurà de canviar i integrar més el concepte sanitari. Però això s'ha de fer amb cura i amb respecte pel que s'ha estat fent fins ara. Les residències del futur seran diferents.

Com ho han viscut les famílies?

Tot i que intentem tenir informades les famílies, em puc imaginar perfectament la situació d'una persona que té un familiar en algun dels nostres centres i que fa un mes i escaig que no el poden tocar. És una situació especialment dura per a les famílies amb membres ingressats.

Expliqui'm situacions complexes d'aquests dies?

Els treballadors que són a les unitats d'aïllament s'enfronten en primera persona a les circumstàncies particulars de cada persona i es desviuen perquè estiguin tan bé com sigui possible i que malvisquin el mínim la situació estranya que s'està donant. Cada una és diferent i dura.

I en l'àmbit personal?

Moltes vegades he pensat que estava dins d'una pel·lícula i que en un moment o altre em despertaria.

Què ha estat més dur?

Haver de dir que no a un treballador que encara no té el resultat de la PCR però que diu que es troba bé i que vol venir a treballar i demana tornar abans. És el més dur pel que significa haver de dir no a un gest d'aquesta magnitud.

Com aneu de sentit de l'humor?

Hi ha algun usuari que s'ha despertat aquí i que deia que creia que havia tingut un somni en el qual hi havia gent vestida d'astronauta de color blau.

Per a quan la desescalada?

Ens hi estarem tot el maig i segurament al juny la situació no serà pas de normalitat. Ara comencem a rebre a l'Hospital de Sant Andreu gent de residències de la comarca que no els poden atendre. És una opinió. No tinc la certesa i celebraré equivocar-me.