Antoni Nogueras Brunet (Manresa, 1945), farmacèutic, biòleg i especialista en anàlisis clíniques, va obrir el 1978 la farmàcia, primer, i el laboratori, després, que duen el seu nom al carrer del Mossèn Jacint Verdaguer de Manresa. No li venia de família. El seu pare era el responsable de la fàbrica de Viladomiu Nou. El seu fill sí que ha seguit els passos paterns i treballa amb ell. Aquests dies és un dels farmacèutics que estan parant el cop de la pandèmia allà on no arriba la competència d'alguns i la paciència dels altres.
No sé si és pitjor el que estem vivint ara o el que vindrà quan s'acabi...
La medicació per a problemes psicològics calculen que augmentarà un 30 %. És una previsió que això crearà molts problemes i traumes, tant a nens com a gent gran. Sobretot, a la gent gran, perquè es pensa que d'aquí a cinc anys es tornarà a repetir i serà cinc anys més gran i si li toca el contagi... Es fa la seva pel·lícula. També penso que crearà un dèficit pedagògic important.
Com s'han organitzat al seu establiment?
Ens hem dividit en dos torns, de manera que el primer i el segon no tenen mai cap contacte i si per desgràcia algú es contagiés i haguéssim de fer quarantena, el no contagiat podria cobrir la jornada. Treballem amb mascareta FFP2. Com que no podem canviar-la cada dia, en tenim sis i el dia que utilitzem la primera, no la tornarem a fer servir fins al dilluns de la setmana següent; el dimarts fins el dimarts; el dimecres fins el dimecres... Les desinfectem una mica amb una gasa amb alcohol i, quan hem fet els sis dies, els en dono una més a la setmana per substituir una de les anteriors.
Per tant, cada setmana en relleven una...
Exactament. Matí i tarda airegem. Ho netegem tot abans d'obrir: el mostrador, teclats... Tenim mampares. Fem el terra amb lleixiu i, mentre atenem la gent, tenim un generador d'ozó, que no hi crec gaire perquè per desinfectar haurien de ser concentracions molt grans. I, sobretot, una cosa molt important: les portes obertes per evitar els aerosols. I en aquests moments no utilitzar l'aire condicionat. Però els aerosols és el que més em preocupa.
Què és l'aerosol?
Al principi sempre es deia que quan tossim, com que el coronavirus és dels virus que pesen més, quan cauen a terra les gotes per la gravetat, no passen de 80-90 centímetres, però deixen un aeorosol que és com una atmosfera que té menys concentració de virus però pot trigar hores a caure a terra. Per això s'aconsella que quan la gent vagi a comprar ho faci amb la mascareta perquè, tot i que sigui una concentració més dèbil, si no vas amb mascareta se't posarà al nas i a la boca. No necessites una mascareta FFP2, una de quirúrgica, com que és poca densitat, ho para.
Interessant.
I una cosa important que cal tenir en compte és l'ascensor. L'ascensor és el millor aliat del coronavirus. Personalment, és el que em fa més por de tot. Imagina't que tens un veí contagiat i l'agafa abans que tu. Pensa que allà no hi ha ventilació. Si un aerosol pot estar trenta minuts flotant, en un ascensor hi estarà tres hores. Jo recomanaria a la gent que, si no té una bona mascareta, vagi a peu.
Un dels aspectes d'aquest virus és la imprevisibilitat.
La meva frase preferida parlant d'aquests virus és que trenca la majoria de les regles de joc. Fins ara, pel coneixement que tenim dels virus, tenien unes pautes de conducta previsibles, però aquest té conductes imprevisibles i, per tant, ho descobrim a posteriori. I, totes les regles de conducta, malgrat saber-les, el que em passa a mi és que fallo cada dia, però no necessàriament t'has d'infectar. Si les complíssim estrictament i sempre, en lloc de necessitar un 30 % d'ajudes psicològiques, seria un 90 %. Tampoc no s'ha de tenir tanta por perquè la infecció no és del 90 %. 10.000 morts semblen molts, però si fas el percentatge sobre el total, parlem del 3-5 %. I a la Loteria de Nadal també guanyen el 5 % i a mi no em toca mai...
Al seu laboratori fan la prova de la Covid-19.
Sí, però no és una població estadísticament repartida sinó que la que ve és perquè té por d'haver-se contagiat. És esbiaixada i tenim un 19-20 % de gent que té els anticossos. Si féssim la prova a tots els que passen pel Passeig veuríem que el percentatge dels que tenen els anticossos que ja han passat el contagi és d'un 6, 7 o 8 %. Estan parlant del 50 %. I ara! Això no arribarà mai perquè estem utilitzant mitjans de protecció.
Recorda el moment d'inflexió en què va pensar: això va de debò i ens hi va la vida?
Quan va venir aquella senyora italiana establerta a Barcelona, el 26 de febrer, que va ser el primer cas a Barcelona, vaig pensar: si això es dona en un cas es pot donar en més, però no hi vaig oferir importància fins a principi de març. Pensava que era una mica més que una grip però que no passaria a més perquè la previsió que donaven era aquesta. Els únics que exageràveu éreu els periodistes. N'éreu més conscients vosaltres, per deformació professional, que els professionals de la sanitat.
Les farmàcies estan tenint molt paper en aquesta crisi. Que si les mascaretes, que si els guants, el gel, l'alcohol...
... les consultes...
... senten que els governs els estan passant el mort?
Si vols comencem a parlar dels preus regulats.
Endavant.
El mercat estava desproveït i ara es comença a proveir i quan passa això els preus de les coses van baixant de manera natural. I què han fet? Han donat uns preus ridículs. El preu de fàbrica de la mascareta és de 0,76 euros i ens diuen que si en venem de les que no estan subvencionades, ho hem de fer a 0,96. Vol dir que entre el majorista i la farmàcia ens hem de repartir 20 cèntims. Ho hem comprat a 1,3 o 1,5 euros i ho haurem de vendre a 0,96. No té cap sentit. No només no tindrem beneficis sinó que hi perdrem! T'estic parlant de la mascareta però amb el gel hidroalcohòlic passa el mateix. Els farmacèutics som altruistes. Hi ha vegades que donem consells com els dels metge i el metge et cobrarà 40 euros i tu ho fas de franc, però els laboratoris no ho són. Ja veurem quin gosa fabricar un gel amb aquestes condicions.
En el tema de les mascaretes, s'ha informat bé?
No, però penso que és per desconeixement. El que dèiem abans de l'aerosol. Això es deconeixia.
En la seva dilatada experiència, recorda algun altre moment de tanta tensió com aquest?
No. Hi ha hagut etapes de canvis de preus, sempre hi ha manca d'alguns medicaments, però mai res com això.
I quant a consultes?
Mai. El que recordo molt, quan vaig començar, és que quan feia guàrdia el diumenge, t'estic parlant de fa 40 anys, no existien els bronzejadors com ara i la gent anava a la platja i es cremava molt. Anava als hospitals i els prescrivien el Momentol. Eren supositoris i era el paracetamol d'ara. Podíem vendre 60 o més Momentol durant una guàrdia.
Ara que parla de la platja, on desitjo que puguem tornar aviat, quina creu que és la millor opció per combatre el contagi?
El més perillós són les reunions massives: el metro, els autobusos, alguns bars, discoteques, el futbol. Si hi ha d'haver un rebrot serà pel tema massiu, no per anar pel car-rer. Per a la resta, si mantenim la distància... Imagini's que vostè està molt contagiada. Els virus estan a la faringe i mentre va parlant va enviant molt aerosol. Quan han passat deu dies, els de la faringe gairebé han desaparegut i són al pulmó, i és menys contagiosa. O sigui, que ho és més els quatre primers dies que no ho sap, ni els que es moriran ni els que seran asimptomàtics. A partir de tercer o quart dia n'hi ha que no tenen cap manifestació i altres que en tenen, lleus, greus o molt greus. Si només parla amb una persona o amb cinc o deu, màxim en contagiarà una perquè potser, de les cinc, dues o tres ja l'han passat, l'altra té molt bones defenses i n'hi ha una que l'enganxa. En canvi, si és al metro o a l'església, amb moltes persones, la possibilitat de contagiar o de ser contagiada és molt més gran. Per evitar un rebrot fins que no hi hagi la vacuna: res de reunions massives. Ni avions.
El virus demana fer el contrari de moltes coses a les quals estem acostumats, o sigui, que potser d'aquí a cinc anys l'hauré de tornar a trucar. És optimista?
M'està dient això i penso en una frase d'Einstein. Diu: «Hi ha dues coses infinites: l'estupidesa humana i l'univers, i no estic segur de la segona». Soc optimista, sí, però penso en la frase d'Einstein.
