Tots els hotels són tancats i el viatge l'havia de fer tant sí com no perquè feia temps que el tenia programat. No per oci, sinó per feina. Davant la impossibilitat de trobar una habitació, l'empresa va optar per llogar-li una autocaravana que s'ha acabat convertint en la seva oficina durant l'estada a fora. La manresana Meritxell Sanz, enginyera de mines que treballa a l'empresa la Traca, dedicada al sector de la pirotècnia i amb 40 puns de venda permanents a l'estat i 100 casetes a Catalunya per Sant Joan, fa una setmana que és La Bañeza, un petit municipi de la província de Lleó que fins ahir estava a la fase 0 i, per tant, hi havia moltes restriccions per sortir al carrer i no eren permesos els desplaçaments fora del terme.
Tot i que Sanz està vivint una experiència que qualifica de «molt curiosa», també ha topat amb els inconvenients de viatjar en temps de coronavirus, com trobar controls policials a la carretera; i el fet de treballar en una oficina mòbil, com la falta d'electricitat i les dificultats per trobar aigua i omplir el dipòsit. L'empresa l'ha enviat a aquest poble de Castella i Lleó perquè ha de visitar unes naus i anar a establiments que té a la província.
«Havia de fer el viatge ja feia dos mesos, quan va començar al crisi sanitària, i no podíem demorar-ho més. Com que els hotels de la vora són tancats, i l'establiment hoteler més proper on em deixaven dormir estava a més d'una hora de cotxe, vam optar per l'autocaravana. Necessitava tot d'autoritzacions i he marxat carregada de papers, perquè si no ni em llogaven el vehicle». Després de deu hores de viatge sobre l'asfalt, va arribar al municipi lleonès sense problemes, tot i que va haver d'ensenyar als agents de diferents controls policials els justificants perquè la deixessin continuar.
Moltes nits ha hagut de dormir al costat de les naus que ha hagut de visitar, un indret apartat del nucli urbà i lluny del brogir de les ciutats. «L'indret on he deixat estacionada la rulot durant dies és ple de llebres», narra la manresana. «Amb els dies he anat coneixent gent de la zona que sentia molta curiositat per saber què feia jo sola en una autocaravana en ple confinament, i que m'han acabat ajudant. Dimecres vaig localitzar un pàrquing d'autocaravanes en un municipi proper amb aigua, llum i desguàs. Vaig contactar amb la Policia Local del poble i em van dir que m'hi podia quedar només per dormir i carregar el dipòsit, i en cap cas per quedar-m'hi», explica.
En un viatge de feina sense un país en quarantena, Sanz hauria pogut treballar amb la comoditat de disposar d'un allotjament amb electricitat i aigua, però no ha estat el cas, i els primers dies mirava d'estalviar tant com podia les bateries dels dos ordinadors portàtils que es va endur per treballar.
«Un cop vaig arribar al pàrquing d'autocaravanes, no vaig poder carregar perquè no hi havia preses de corrent elèctric. Pel que fa l'aigua, l'aixeta no s'adaptava a la mànega que portava. Però conèixer gent de la zona ha estat la clau. Vaig trobar un electricista que ha estat molt amable i va trobar un adaptador de corrent amb el qual vaig poder carregar els ordinadors i treballar. Els recursos són molt limitats perquè no hi ha cap bar o restaurant obert, per poder menjar o carregar les bateries», deia, però es va prendre tots aquests inconvenients com un repte divertit i assegura amb ironia que «sobreviu» com pot. Al llarg dels dies ha anat trobant més gent que l'han deixat connectar-se a la xarxa elèctrica o bé estacionar l'autocaravana per passar-hi la nit.
«Rentar els plats és difícil perquè la cuina és petita i necessitaria una palangana externa, però no trobava a la vora del poble cap gasolinera oberta. El segon dia em vaig rentar amb tovallola per estalviar aigua, i el tercer ho vaig fer amb aigua freda perquè no sabia com engegar el calefactor», afirma.
De turisme n'ha pogut fer més aviat poc. Divendres es va desplaçar a un altre municipi, però els agents d'un control la van fer parar i va haver de tornar al poble on ha estat treballant la darrera setmana. Ahir va intentar trobar un lloc per esmorzar un croissant, però sense èxit perquè totes les fleques eren tancades, i només va trobar tres xurreries obertes. Fins i tot els supermercats eren tancats dissabte a la tarda.
