Una munió de persones, entre elles molts representants del món polítics, cultural i social de Manresa, han acomiadat aquest dilluns al matí a la basílica de la Seu l'exalcalde Juli Sanclimens.
El fet que la capital del Bages hagi entrat avui a la fase 3 de la desescalada ha obligat a limitar l'aforament a tres quartes parts de la capacitat del temple i els bancs s'han hagut de senyalitzat per complir amb les normes de seguretat i distància. Tot i així, el mossèn de la Seu, Joan Hakolimana, ha hagut insistit tres cops en que cal complir-les
El taüt, cobert amb la senyera i la bandera de Manresa, ha presidit la missa, que ha començat a les 11 del matí i ha oficiat mossèn Joan Aurich, amic personal de la família. Durant tota la cerimònia s'ha destacat el manresanisme i el catalanisme exercit per Sanclimens durant tota la seva vida. Primer des del món cultural i associatiu, i després en l'àmbit polític.
Hi ha hagut parlaments de l'actual alcalde de la capital del Bages, Valentí Junyent, que ha destacat tres trets del seu servei a la societat: el seu llegat, el seu fer i la projecció que va donar a la ciutat; Antoni Llobet, fill de Marcel·lí Llobet, un dels grans suports de Sanclimens durant el seu mandat i íntims amb la família Sanclimens; i dels fills gran i mitjà de l'exbatlle, Xavier i David Sanclimens. Aquest últim posant veu a un escrit dels néts i unes paraules d'agraïment per tots els missatges de suport que ha rebut la família. Han sigut reconfortats, ha dit
La cerimònia ha començat amb una de les sardanes preferides de Sanclimens, "Somnis", interpretada per músics de diverses cobles, i ha acabat amb els Goigs de la Llum que ha interpretat l'Orfeó Manresà, entitat que va presisdir el propi Sanclimens i de la qual no es va desvincular mai.
Entre les personalitats assistents, a més de Junyent, també s'hi ha pogut veure l'exalcalde Josep Camprubí; i Xavier Trias, i exalcalde de Barcelona i exconseller de la Generalitat; el portaveu de Junts per Catalunya al Parlament, Eduard Pujol; i els també exconsellers Lluís Recoder i Joan Vallvé, a més a més de regidors de l'Ajuntament de Manresa.
Nascut a Manresa el 29 d'agost del 1935, Sanclimens va accedir a l'alcaldia de Manresa el 30 de juny del 1987, després que la candidatura que encapçalava, de Convergència i Unió, fos la més votada i assolís 12 regidors en les eleccions del 10 de juny d'aquell any. Va rellevar en el càrrec Joan Cornet i Prat.
El primer alcalde convergent de la ciutat
Sanclimens va dedicar bona part de la seva vida a la política i a la vida social i cultural de la capital del Bages. Es va graduar en direcció d'empreses per l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa (lESE) i entre el 1958 i el 1986 va treballar com a director administratiu. El 1976 es va afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya, formació de la qual va formar part del Comitè Executiu Nacional entre 1987 i 1995.
En les eleccions municipals del 1987, Sanclimens va accedir a l'alcaldia de la capital del Bages, càrrecs que va compaginar amb el de primer president del Consell Comarcal del Bages i president de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (1987-1995). A nivell nacional, el manresà també va concórrer a les llistes de CiU al Parlament en les eleccions del 1984, 1988 i 1992, obtenint les tres vegades representació a la cambra catalana.
Va ser jugador de bàsquet entre el 1973 i el 1975 i vicepresident del Manresa Esportiu Bàsquet (l'actual Bàsquet Manresa), a més de president de l'Orfeó Manresà entre 1967 i 1971, president de l'Agrupació Cultural del Bages de 1980 a 1984 i membre del Biela Club.
Entre 1990 i el 1995 va ser membre de la Junta de Govern Local de Catalunya, del Patronat Català Pro Europa i del Comitè de Presidència del Consell de Municipis i Regions d'Europa.
Les seves vivències estan recollides al llibre "Temps viscut", publicat el 1999. Explicava com anècdota que anys després de deixar de ser alcalde encara hi havia qui, pel carrer, li demanava que fes més aparcaments. Una de les seves aficions era documentar i arxivar els seus viatges per Catalunya. Poble a poble. Llogarret a llogarret. Així va apamar el país, municipis, pobles que no són cap de municipi, barris, ravals, veïnats i llogarrets, urbanitzacions i unitats sense població. Més de 6.400 punts definits del territori. Els comptava amb una precisió metòdica. I en va trepitjar més de tres mil.
